Comença durant un rodatge, enmig d'una escena que tindrà finalment una rèplica real que conferirà al film una estructura circular. Allà es coneixen un fotògraf (Fabio Testi) i una actriu fracassada (Romy Schneider), que són guapíssims i misteriosos i que s'enamoren a primera vista. D'això va aquesta pel·lícula: d'amors incondicionals, desesperats i tan excessius com la posada en escena de Zulawski.
Els plans generals filmats amb objectius angulars conviuen amb els primeríssims plans dels protagonistes, i la lletjor d'alguns personatges i situacions (tot allò relacionat amb els rodatges pornogràfics i les orgies muntades per un gàngster a qui el fotògraf deu diners i favors) conviu amb la bellesa immarcescible de Romy Schneider en un dels papers més intensos de la seva carrera. Ella no és feliç perquè el fotògraf no sap com ajudar-la -tot i que ho intenta de veritat- i el seu marit no sap estimar-la (Jacques Dutronc interpreta el personatge, un cinèfil que col·lecciona imatges, bufonesc al principi, finalment tràgic); tampoc no és feliç l'intel·lectual alcohòlic que ha perdut l'amor de la seva dona, antiga amant del fotògraf; i potser tampoc no és feliç l'actor interpretat per Klaus Kinski, qui no podia faltar en aquest festival barroc redimit per un esperit romàntic que acaba imposant-se.
2 comentaris:
Recuerdo haber visto a Romy Schneider, en (Max et les ferrailleurs, 1971) una película policial, en que se destacó como una prostituta, usada por un policia para infiltrarse.
Hay elementos interesantes en esta película.
Saludos.
"Max y los chatarreros", de Claude Sautet; no la he visto pero tiene renombre.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada