Les casualitats impossibles i les coincidències al llarg del temps presideixen la història d'Octavio i Adela, ambdós nascuts el dia de la proclamació de la II República. A través de vuit capítols, que viatgen del 1931 al 2021, ambientats sempre en moments més o menys cabdals de la història d'Espanya (o, com en els versos de Machado reproduïts en l'inici del film, de les dues Espanyes que els han de glaçar el cor), veurem com es troben, es perden i es retroben novament, mentre tracten d'imposar la seva rebel·lia i el seu amor a una lluita fratricida que comença en els afusellaments durant la guerra i la postguerra i culmina en un Barça-Madrid que inclou alguna víctima més o menys innocent.
L'infern és ple de bones intencions, i no les hi negarem a un títol en què l'autor porta a les darreres conseqüències la seva obsessió amb tot això de les dues Espanyes. Però, a pesar de voler ser modern i presentar cada episodi en pla-seqüència (relativament), el resultat esdevé estranyament antic, paradoxalment com més ens apropa al present i es va convertint en un melodrama tronat, de cartó pedra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada