diumenge, 6 d’octubre del 2024

SURCOS

Dirigida per José Antonio Nieves Conde el 1951, "Surcos" és una interessantíssima -i quasi insòlita- mostra de cinema neorealista produït a Espanya (la voluntat d'aproximació al moviment resulta explícita en l'escena en què el ric estraperlista Chamberlain i la seva querida van al cinema a veure una pel·lícula neorealista perquè és el gènere "que està de moda"). 

"Surcos" també recull l'ideal falangista dels seus autors i mostra el fenomen de la immigració dels camperols a la gran ciutat posant de manifest, a través de la melodramàtica trama, que no tot resulta senzill, que no és recomanable el camí del diner fàcil obtingut amb feines més aviat il·legals o poc honorables -la filla que vol ser cupletista-, i que, de vegades, és millor refer el camí per llaurar la terra (algú ha de fer-ho, al cap i a la fi). 

Més enllà del missatge, les concessions al gènere policíac i al musical folklòric sempre de moda (amb actuació de Marujita Díaz inclosa), el film recull els principis del moviment i mostra amb autenticitat la vida als barris populars de Madrid i les relacions interessades propiciades per la misèria, amb una mirada una mica misògina que, tanmateix, il·lustra la violència exercida sobre les dones (vaig perdre el compte dels mastegots).

3 comentaris:

Cinefilia ha dit...

Ja fas bé d'esmentar l'afiliació falangista dels autors, perquè es tracta d'una pel·lícula ideològicament molt ambigua la lectura social de la qual potser no és tan sincera com sembla.

Una abraçada.

Trecce ha dit...

La película y lo que hay alrededor de sus autores (producción incluída), por su "falangismo" sui generis y por el tema, claro, da para una tesis, así que no me extiendo más. Sólo añadir que los problemas con la censura, se sortean en cierto modo, haciendo culpable de la situación al liberalismo económico, lo que tampoco desagradaba del todo al Régimen.

ricard ha dit...

Juan: L'argument sobre els perills de la ciutat pot ser un pèl tendenciós. No obstant això, la pel·lícula és vàlida com a document i com a exemple de cinema neorealista.

Trecce: Creo que fue declarada "de interés nacional". Sin embargo, también sufrió cortes significativos y es evidente que reflejaba los problemas de las clases populares y que su discurso no era el más frecuente en el cine español de la época.

Una abraçada.