La producció a càrrec de l'actor protagonista, James Mason, obeiria a la seva voluntat d'incorporar un personatge excessiu, ideal per a un tour de force actoral. Ell és Ed Avery, professor d'escola i pare de família exemplar; a causa d'una greu malaltia, es veu obligat a prendre cortisona, la qual cosa erradicarà el dolor però afectarà la seva salut mental, fins al punt que acaba volent matar tothom, com un Jack Torrance qualsevol.
També resulta evident i força peculiar la pretensió d'alliçonar els espectadors sobre els perills de fer un mal ús dels medicaments, l'abús dels quals pot esdevenir addicció. En l'època que es va estrenar el film, la medicació amb cortisona constituïa una novetat i els metges, en la realitat com en el film, tenien por dels efectes secundaris.
Finalment, el film conté un subtext prou interessant i més subversiu del que Ray, segons les seves declaracions, era força conscient. La família protagonista és modesta però feliç, exemple paradigmàtic de l'american way of life. El pare estima la seva esposa i juga a beisbol amb el seu fill. Però, a causa de la cortisona, el seu caràcter canvia i també les seves opinions, que esdevenen radicals; de manera que podríem dir que "Más poderoso que la vida" és un film de terror (atenció a l'ús exemplar de la llum i dels enquadraments, que convertiran una llar idíl·lica en una trampa) que adverteix sobre el feixisme latent en la classe mitjana i, en darrera instància, del perill dels fanatismes i d'interpretar la Bíblia al peu de la lletra.
Eren els anys cinquanta del segle passat.
Ara, la cosa ha anat a pitjor, i sense necessitat de cortisona.
Diversos exemples de la capacitat de Ray per narrar en imatges (i fer un bon ús del Cinemascope):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada