diumenge, 27 d’octubre del 2024

MÁS PODEROSO QUE LA VIDA

"Más poderoso que la vida", pel·lícula dirigida per Nicholas Ray el 1956, sembla obeir a intencions diverses, potser fins i tot contradictòries. 

La producció a càrrec de l'actor protagonista, James Mason, obeiria a la seva voluntat d'incorporar un personatge excessiu, ideal per a un tour de force actoral. Ell és Ed Avery, professor d'escola i pare de família exemplar; a causa d'una greu malaltia, es veu obligat a prendre cortisona, la qual cosa erradicarà el dolor però afectarà la seva salut mental, fins al punt que acaba volent matar tothom, com un Jack Torrance qualsevol. 

També resulta evident i força peculiar la pretensió d'alliçonar els espectadors sobre els perills de fer un mal ús dels medicaments, l'abús dels quals pot esdevenir addicció. En l'època que es va estrenar el film, la medicació amb cortisona constituïa una novetat i els metges, en la realitat com en el film, tenien por dels efectes secundaris. 

Finalment, el film conté un subtext prou interessant i més subversiu del que Ray, segons les seves declaracions, era força conscient. La família protagonista és modesta però feliç, exemple paradigmàtic de l'american way of life. El pare estima la seva esposa i juga a beisbol amb el seu fill. Però, a causa de la cortisona, el seu caràcter canvia i també les seves opinions, que esdevenen radicals; de manera que podríem dir que "Más poderoso que la vida" és un film de terror (atenció a l'ús exemplar de la llum i dels enquadraments, que convertiran una llar idíl·lica en una trampa) que adverteix sobre el feixisme latent en la classe mitjana i, en darrera instància, del perill dels fanatismes i d'interpretar la Bíblia al peu de la lletra. 

 Eren els anys cinquanta del segle passat. Ara, la cosa ha anat a pitjor, i sense necessitat de cortisona. 

Diversos exemples de la capacitat de Ray per narrar en imatges (i fer un bon ús del Cinemascope):

7 comentaris:

ethan ha dit...

Desde el principio del formato panorámico, Ray se adaptó perfectamente a él, dominándolo y usándolo de manera ejemplar para sus propósitos dramáticos.
Saludos!

ricard ha dit...

Desde luego; sólo hace falta citar su película anterior, "Rebelde sin causa".

Saludos.

Trecce ha dit...

Pues sí, con mas lecturas de las que puede parecer a primera vista.

El Demiurgo de Hurlingham ha dit...

Una película de terror con algo que podría pasar. Eso sí que es para temer.
Saludos.

ricard ha dit...

Trecce: Lo interesante es verla como una fábula sobre el lado oscuro de la clase media americana.

Demiurgo: Lo que puede ser terrorífico son las elecciones americanas.

Saludos y gracias por comentar.

Cinefilia ha dit...

Un dels papers més intensos de Mason, juntament amb el que va interpretar dos anys abans a "Ha nacido una estrella".

Una abraçada.

ricard ha dit...

Efectivament.

Una abraçada.