El film, basat en fets reals, no deixa canya dreta: la policia nacional sembla més preocupada per competir amb la Guàrdia Civil que per desarticular el comando Donosti; la infiltrada està decidida a acabar amb els terroristes, però no pot evitar certa afinitat propiciada per la convivència; bé, això seria veritat en el cas de l'etarra més jove, presentat com un il·lús, però no pas pel que fa a Sergio, l'etarra més veterà, que apareix com un autèntic monstre (sigui o no veritat, Diego Anido, descobert a "As bestas", broda el paper). En qualsevol cas, més enllà de les connotacions històriques i polítiques del relat, Carolina Yuste torna a demostrar la seva immensa vàlua i la pel·lícula esdevé un thriller modèlic, tan sobri com absorbent, intens i ben ritmat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada