No passa res; continuarem amb el monogràfic sobre Tim Burton parlant, precisament, del personatge en qüestió.
Entre el kitsch de la sèrie de televisió protagonitzada per Adam West (i la corresponent adaptació a la pantalla gran del 1966) i la particular ortodòxia imposada per Christopher Nolan en reprendre la franquícia després dels despropòsits signats per Joel Schumacher, va ser Burton, el 1989, qui va inaugurar l'etapa moderna del personatge de DC Comics en el cinema, amb l'ajuda de Michael Keaton, amb qui acabava de treballar a "Bitelchús", i aportant el seu estil personalíssim que barreja els escenaris gòtics amb influències pop.
El torturat personatge de Batman, la fosca ciutat de Gotham, i un antagonista que es disfressa de pallasso (inoblidable Joker a càrrec de Jack Nicholson) són elements idonis perquè Burton ofereixi un espectacle comercial amb segell propi.
I Kim Basinger surt molt guapa. Però permeteu-me que prefereixi la seqüela que va dirigir el 1992, "Batman vuelve", en què els gags surrealistes són encara més brillants i Michelle Pfeiffer excel·leix en el paper de la Catwoman.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada