L'allunyament de l'ortodòxia s'accentua en la seqüela, a priori canònica (serveix per introduir el personatge de Harley Quinn, una excel·lent Lady Gaga), finalment una mica marciana. Phillips es desvia de la ruta principal a "Joker" i, a "Joker: Folie à Deux", es troba davant d'un carreró sense sortida i, com els personatges de "Thelma & Louise", opta per tirar pel dret, en un suïcidi cinematogràfic tan romàntic com letal per a la taquilla.
Aquest presumpte suïcidi artístic, paral·lel al cas de la "Megalópolis" de Coppola, ha de concitar la nostra simpatia. També la pel·lícula de Phillips resulta imperfecta: esplèndidament narrada en imatges, sobretot la part del principi a la presó, es perd una mica en el camí cap al drama judicial. Però la idea de convertir-la en un musical en què els protagonistes expressen llurs sentiments a través de cançons conegudes és arriscada i alhora genial.
I l'aparent traïció al personatge ideat per DC Comics i el final més anticlimàtic imaginable resulta, però, coherent amb la història d'amor entre dues persones (fixeu-vos que no he dit personatges) que només poden ser felices vivint una ficció, convocant un espectacle a major glòria de la seva excentricitat (oportuníssima la referència a "Melodías de Broadway").
That's Entertainment?
No ho sé, però... amb dos collons!
5 comentaris:
Estaba interesado y esta reseña aumenta mi interés-
Así que secuela marciana, bueno es verdad que hay directores que quieren rizar el rizo y eso no siempre sale bien. Habrá que verla. Por cierto lo de Lady Gaga es una sorpresa que ya no lo es tanto: es una actriz como la copa de un pino.
Saludos.
Demiurgo: Ve a verla. Necesita urgentemente espectadores.
ethan: Lady Gaga me ha gustado en todas sus intervenciones cinematográficas.
Saludos.
Como bien señalas, en busca de algo diferente y original.
Sí, lástima que el público no haya respondido, como por desgracia suele pasar en estos casos.
Publica un comentari a l'entrada