El naufragi prop de la costa d'un vaixell ple de caixes del destil·lat tornarà l'alegria de viure als vilatans, tot i que hauran de salvar alguns obstacles, sobretot l'obstinació d'un militar anglès que té els nassos de demanar la intervenció en l'assumpte dels funcionaris d'Hisenda.
Mackendrick, un director genial que va començar fent comèdies per a la mítica productora però que també seria responsable de títols més foscos com l'excel·lent "Chantaje en Broadway" (1957), retrata els seus illencs amb ironia no exempta de tendresa, quasi a la manera de Ford i els seus films irlandesos. Com a mostra de la finesa del seu humor, genuïnament cinematogràfic, esmentarem dos moments:
- El militar descobreix l'amagatall del whisky entre les roques després de veure un llogarenc estès damunt la sorra; les petjades que condueixen a l'amagatall són rectes, però les de tornada fan esses.
- L'adusta mare del jove que ha de beure per enfrontar-s'hi quan decideix casar-se, resta molt seriosa durant la cerimònia de prometatge, abundantment regada amb whisky; algú reparteix vasos plens entre els assistents i, com que ella fa que no amb el cap, li deixa el got al costat per si es repensa; la dona no para de mirar el whisky de reüll, fins que la retrobem en primer pla somrient i la càmera passa a enfocar el vas, ara buit.
(*) Vull remetre'm a una entrada del bloc del 4 d'abril del 2020 (https://classicscinema.blogspot.com/search?q=ocho+sentencias+de+muerte), en què parlava de l'humor britànic i de la mítica productora. Un petit cicle de Movistar + ens permetrà recordar-ne més títols.
3 comentaris:
Humor sencillo, de ese que se ha perdido y que recuperamos con estas viejas películas que no provoca carcajadas, pero que te mantiene con la sonrisa en el rostro durante todo el film.
Suposo que "simpàtica" és un adjectiu que li escau prou a aquesta pel·lícula.
Un abraçada.
Trecce: Francamente divertida.
Juan: També simpàtica.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada