dimecres, 29 de maig del 2024

MANDY

Aparquem per un moment les comèdies amables de l'Ealing i els melodrames excessius de Sirk per parlar d'un títol que és excessiu però no precisament amable. 

"Mandy" (Panos Cosmatos, 2018), protagonitzada per un Nicolas Cage molt passat de voltes, una etèria Andrea Riseborough i una colla de secundaris molt inquietants, és un thriller de venjança elemental fet a base de colors saturats, escenaris infernals i violència hiperbòlica, movent-se entre la tragèdia i el pulp, entre Nicolas Winding Refn i la parafernàlia de Mad Max (aviat veurem "Furiosa"). Té com a referents el mite d'Orfeu i els assassinats del clan Manson, resulta tota una experiència lisèrgica subratllada per una magnífica banda sonora de Jóhann Jóhannsson, i, en fi, podria ser una poca-soltada però és un títol de culte.

4 comentaris:

El Demiurgo de Hurlingham ha dit...

Parece una interesante combinación.
Cuando Nicholas está pasado en su actuación puede ser para lo peor o para lo mejor.
Saludos.

ricard ha dit...

En este caso, el papel le sienta como un guante.

Saludos.

Trecce ha dit...

La estética domina todo lo demás, mucho filtro rojo en búsqueda de un ambiente entre oscuro y lisérgico.

ricard ha dit...

Más o menos, así es.