El 1953, Joseph L. Mankiewicz adapta el "Julio César" shakespearià, que, més que parlar del dictador, se centra en el personatge de Brut (James Mason), qui s'enfronta al dilema de participar en una conspiració contra un eventual tirà però encara amic, no per venjança o gelosia sinó perquè més gran que l'amor al Cèsar és el seu amor per una República que veu en perill. Marc Antoni no té tant paper, però, interpretat per Marlon Brando en un registre per a ell inusual, l'escena del seu discurs a la plebs davant el cadàver encara calent de Juli Cèsar constitueix el moment culminant d'una pel·lícula que sap combinar la força de les imatges amb la fidelitat al text, i que treu el màxim partit d'un elenc irrepetible en què, a part dels esmentats i molts altres, trobem John Gielgud, Louis Calhern i Deborah Kerr.
Resulta curiós observar com moltes expressions extretes de l'obra del genial escriptor van fer fortuna i, fins i tot, van servir de títol per a pel·lícules molt posteriors: "El huevo de la serpiente", "Los perros de la guerra", "Los idus de marzo"...
El concurs:
Entre aquest film de Mankiewicz i el de Douglas Sirk que venim de comentar ("Ángeles sin brillo") hi ha una concomitància força evident, i no ens referim al fet que es tracti d'adaptacions literàries. Què hi diríeu?
El concurs: 
3 comentaris:
Recordo que quan estudiava la facultat, in illo tempore, a l'assignatura de Retòrica ens van passar a classe el memorable monòleg de Marlon Brando.
I respecte al concurs, per més evident que sigui la resposta, no sabria ben bé què dir. Suposo que deu ser alguna cosa relacionada amb la traïció, com la de Brutus respecte Cèsar.
Una abraçada.
Todo un thriller político que sigue teniendo vigencia.
Juan: La semblança radica precisament en el monòleg. No té a veure amb la traïció.
Trecce: República e Imperio. Conceptos antitéticos y atemporales que también tuvo muy presentes George Lucas para su saga galáctica.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada