divendres, 3 de març del 2023

LLAMAN A LA PUERTA

El darrer títol de M. Night Shyamalan es mou en el terreny de les històries impossibles i, com a "Señales", només mostrarà l'apocalipsi a través de les imatges d'un televisor, mentre els protagonistes es troben atrapats en una cabana, atrapats en un dilema terrible. 

El director torna a demostrar que enquadra com ningú i que és un mestre del primer pla, qualitat gairebé reservada als clàssics. Llàstima que l'esforç per mantenir el suspens topi amb un argument que té la rara peculiaritat de ser artificiós i previsible alhora.

5 comentaris:

Trecce ha dit...

Shyamalan siempre ha sido de esos autores a los que la crítica se ha mostrado ambivalente a la hora de enjuiciar sus films.

El Demiurgo de Hurlingham ha dit...

Lo previsible no siempre es algo negativo.
Y el esquema de Señales me gustó.

ricard ha dit...

Trecce: A mí suele gustarme, aunque este título no estará entre mis preferidos.

Demiurgo: Sí, se parece a "Señales" (una de sus mejores películas), pero ésto también puede entenderse como falta de originalidad.

Saludos y gracias por comentar.

Fran ha dit...

Hola Ricard!
La tengo pendiente. A mi me parece que con lo que nos ha dejado ya ha cumplido, si bien es cierto que alguna de sus películas es algo floja también tiene alguna que otra joya.
Saludos!

ricard ha dit...

Shyamalan ya tiene reservado un lugar entre los grandes. Sus últimas películas no son tan redondas pero todavía consiguen engancharnos.

Saludos.