MANK

"Mank" (2020) no és el primer biopic dirigit per David Fincher i les similituds amb "La red social", estrenada fa deu anys, no són poques: també parla d'una traïció, també està narrada a través de diversos flash-backs; i, si en parlar de Zuckerberg vam recordar el magnat de la premsa William Randolph Hearst i "Ciudadano Kane", doncs resulta que "Mank", títol que fa referència a l'abreviació del nom del seu protagonista, parla ni més ni menys que de la redacció del guió de l'òpera prima d'Orson Welles a càrrec de Herman Mankiewicz a partir del seu coneixement personal i amistat amb el multimilionari i la seva amant Marion Davies. 

Però la darrera pel·lícula de Fincher no té l'energia de "La red social", potser ni la d'altres treballs menys ambiciosos. No vull dir amb això que no resulti interessant. Filmada en un impecable blanc i negre, relativament sòbria (a pesar d'aguns travellings i contrapicats que semblen evocar el cinema de Welles) i imaginem que molt fidel al guió signat per Jack Fincher, pare del realitzador, la seva principal virtut és el retrat d'uns personatges i d'una època irrepetible (el Hollywood dels anys trenta), precís, intel·ligent, allunyat dels tòpics i que alerta sobre la manipulació de l'opinió pública a càrrec dels poderosos (com també feia "Perdida"; i demostra que les fake news, no són pas un invent modern).

D'altra banda, Gary Oldman ofereix una interpretació brillant del mític guionista, un alcohòlic simpàtic que oculta sota una aparença cínica i despreocupada una dignitat que esdevé una arma de doble tall, germen de la seva obra mestra però també de la seva caiguda en desgràcia.