dijous, 24 de desembre del 2020

KUROSAWA, adaptador adaptat

A "Trono de sangre" (1957), Akira Kurosawa adapta el "Macbeth" shakespearià. Fuig de la retòrica i planteja el drama en termes estrictament cinematogràfics. L'escena final amb el protagonista morint sota les sagetes dels seus homes (la traïció i la violència engendren traïció i violència) és justament famosa. I la utilització dels exteriors coberts per la boira, modèlica.
No era el primer clàssic adaptat pel director japonès, qui ja havia signat "El idiota" (1951), segons l'obra de Dostoievski. 

Deia Kurosawa que John Ford era el seu realitzador de capçalera i els seus films de samurais beuen de les fonts del western. Curiosament, els americans (i algun italià) van adaptar al seu gènere més autòcton diverses pel·lícules del japonès:
"Los siete magníficos" (1960) fou un remake de "Los siete samuráis" (1954); "Rashomon" (1950), que no era una pel·lícula de samurais, va inspirar el western de Martin Ritt "Cuatro confesiones" (1964); finalment, "Yojimbo" (1961) va ser adaptada per Sergio Leone a "Por un puñado de dólares" (1964).
La meteorologia era un element essencial en la narrativa de Kurosawa. A "Trono de sangre" era la boira; després, la pluja en l'escena final de "Los siete samuráis". A "Yojimbo", amb Toshiro Mifune repetint el paper de samurai i quasi tan impertorbable i lacònic com el seu sòsia (Eastwood) de la Trilogia del Dòlar, és el vent, que escampa la pols en el poble moribund on regnen dues bandes rivals; un poble molt semblant als pobles dels westerns, amb una avinguda ampla que és escenari dels diversos enfrontaments; normalment, són a espasa, però un dels personatges té una pistola, la qual cosa el fa sentir molt poderós (tot i que el protagonista el vencerà malgrat haver estat desposseït de la seva katana). El ritme, l'èpica, la violència i algunes notes d'humor converteixen aquest títol en un clar referent del western spaghetti.

Boira:
Pluja:
Vent:

5 comentaris:

Cinefilia ha dit...

Paraules majors: pocs cineastes han assolit la trascendència de Kurosawa.

Bon Nadal!

ricard ha dit...

Efectivament.

Bones Festes!

Trecce ha dit...

Gustos aparte, lo que es indudable es que hablamos de uno de los grandes del cine.

Fran ha dit...

Hola Ricard!
Cuando te plantas frente a sus películas es algo así como un viaje en el tiempo, son fascinantes. Creo que le pasa un poco lo que al cine mudo, hay una buena parte del publico que no se atreve a traspasar esa puerta.
Saludos y feliz navida!

ricard ha dit...

La épica, la fisicidad de sus películas, no tienen edad.

¡Feliz Navidad!