No sé si són els seus problemes amb la justícia que van despertar l'interès de Roman Polanski pel cas Dreyfus. També devia influir que es tracta d'una mostra de l'antisemitisme que ja imperava a la França de finals del segle XIX, quan uns militars desaprensius, tan miserables com els que apareixien a "Senderos de gloria" -un altre títol basat en fets reals que no deixa en gaire bon lloc l'Exèrcit francès-, van fabricar proves contra un oficial que tenia la desgràcia de ser jueu, el van acusar injustament de traïció i desterrar a l'Illa del Diable (un indret del Carib sense glamur).
La defensa del cas que va fer l'escriptor Émile Zola des de les pàgines de l'Aurore és prou coneguda. Però el film se centra en les perquisicions del coronel Picquart (Jean Dujardin), un home decidit a fer justícia no tant perquè els jueus li fossin simpàtics (que no era el cas) sinó per defensar uns valors en què sempre havia cregut.
A risc de ser acusat d'acadèmic, Polanski ofereix un film impecablement ambientat i fotografiat però que evita temptacions autorals, assumeix el seu caràcter didàctic i es limita a explicar amb la major claredat possible uns fets tan indignants com, a estones, surrealistes.
3 comentaris:
Buena película, Polanski sabe hacer películas históricas, las hace muy dinámicas, y entretenidas. También es un tema que a él suele interesarle mucho, por su pasado viviéndolo.
Malgrat les limitacions que assenyales, i que són ben certes, em sembla que ja t'havia comentat, arran d'algun altre post, que "J'accuse" em va agradar força en el moment de la seva estrena.
D'altra banda, no deixen de ser "inquietants i pertorbadores" certes similituds entre el que explica aquest film i alguns esdeveniments recents. Per exemple, al protagonista el desterren a l'Illa del Diable, mentre que per aquí algun emèrit sense mèrit se n'ha anat al diable (probablement a una illa).
Vinga, Ricard: bon estiu i records a la família.
Mario: Sí; salvando las distancias, estaría en el mismo apartado de su filmografía que "El pianista".
Juan: Ja li hauria agradat a Alfred Dreyfus un desterrament com el de l'emèrit.
Gràcies pels comentaris i bon estiu!
Publica un comentari a l'entrada