Després de l'èxit inesperat de "Nouvelle Vague" (1990), protagonitzada per Alain Delon, Godard va treballar amb una altra vaca sagrada del cinema francès, en Gérard Depardieu, a "Hélas pour moi" (1993).
L'abundància de referències, les constants digressions i -el súmmum de la no-narració- una història que es resisteix a ser explicada, no afavoreixen la contemplació d'un dels seus títols més críptics. Pel que sembla, tracta de la llegenda segons la qual Déu es va voler sentir home; i es ficà en la pell de Simon (Depardieu), un senyor que vol viatjar a Itàlia per vendre un hotel i que s'allunya de la Rachel, la seva dona, o potser és ella qui s'allunya d'ell.
Tot i que el film es mostra més accessible en l'apartat no verbal gràcies a la mirada trista de Depardieu, seran els jocs de paraules que tant li agraden al director que ens donaran la pista d'allò que anem a veure des de la presentació de la producció, no gaire humil: GODard-DeparDIEU. I, quan la parella protagonista (més o menys; surt un munt de gent que no sabem ben bé què hi pinten) tenen una disputa, els crida l'atenció que el mot inclogui la paraula "puta". Jo afegiré un joc de paraules pel meu compte: si "hélas pour moi" vol dir pobre de mi, jo dic "pobre espectador!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada