Malgrat el seu títol, "Adiós al lenguaje" (2014) no ens estalvia els discursos (via diàleg o en off) sobre Àfrica, Europa, Hitler i qüestions vagament metafísiques. De tota manera, les imatges són el més significatiu d'un film que potser no parla de res i Godard incideix en la saturació cromàtica, la combinació de formats digitals i el 3-D, els angles de càmera capriciosos o les imatges d'arxiu amb predomini de les pel·lícules clàssiques, esmentades perquè sí o a través d'una pantalla enorme de televisió permanentment encesa davant la qual deambula una parella en pilotes, una parella que adopta un gos que vol representar aquesta recerca de la nuesa, la transparència de la mirada, l'amor incondicional o la natura, vista en les diferents estacions de l'any. I, quan el protagonista masculí es tira un pet, entenem que sí, que les paraules sobren i el cinema de Godard s'assembla cada vegada més al d'Albert Serra.
La referència final a Mary Shelley i el seu Frankenstein no sé què pretén afegir a aquest galimaties. El més probable és que senzillament vagin aprofitar la gravació al costat del llac Leman.
2 comentaris:
Sobre la referència a Frankenstein se m'ocorre que la nacionalitat suïssa de Godard podria tenir alguna cosa a veure. Al cap i a la fi, la novel·la va ser escrita i transcorre en aquell país, de la mateixa manera que el director, com el protagonista del llibre, ha creat un monstre fílmic, amb retalls d'aquí i d'allà, tan o més esfereïdor que l'imaginat per Mary Shelley.
Una abraçada.
Això del monstre fílmic m'ha agradat.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada