Parlàvem de Terry Gilliam i se'ns mor Terry Jones, un altre dels distingits membres dels Monty Python. I és oportú recordar la seva figura i doblement trist perquè ens fa adonar que l'humor (caldria afegir intel·ligent?) pràcticament ha desaparegut de les pantalles i, al pas que anem, de la vida en general.
En fi, la seva producció com a director i guionista és llarga però els seus treballs més memorables es concentren en el període que va de "Los caballeros de la mesa cuadrada y sus locos seguidores" (1975), co-dirigida amb Gilliam, a "El sentido de la vida" (1983), passant pel seu títol més celebrat, "La vida de Brian" (1979), paròdia genial dels films sobre la vida de Jesucrist, amb gags que resisteixen perfectament el pas dels anys, com la conya sobre els grups d'extrema esquerra i els seus noms; d'altres són més elementals però igualment eficaços:
Per cert, Jones feia el paper de la mare de Brian.
Irreverents com ell ho era, l'acomiadem amb una escena d'"El sentido de la vida" que celebra el naixement (Jones torna a fer el paper de mare):
2 comentaris:
Tres pelis de visionat obligatori, o bastant recomanat, tampoc es tracta d'imposar res a ningú
Efectivament, visionat altament recomanable.
Publica un comentari a l'entrada