divendres, 10 de gener del 2020

MUJERCITAS


Si no he vist, que recordi, cap de les moltes versions de la novel·la de Louisa May Alcott, i si li tinc tírria a la Greta Gerwig des de "Frances Ha", voleu dir-me perquè tenia ganes de veure aquesta "Mujercitas" del 2019?

A més, no m'ha desagradat. La història de les quatre germanes que viuen en un poble de Massachusetts durant la Guerra Civil americana té les dosis de cursileria esperables i les notes feministes que també calia esperar i que, lògicament, vehicula el personatge de la Jo, aspirant a escriptora i presumpte àlter ego de l'autora de la novel·la. Però Gerwig aborda un material tan sensible amb una barreja d'intel·ligència i passió que, acompanyada d'una fotografia i ambientació impecables, fa prou interessant i còmoda la revisió d'aquest melodrama per a tots els públics.

No podem obviar l'entrega del repartiment. Només cal dir que l'excel·lent Emma Watson passa gairebé desapercebuda al costat de la notabilíssima Saoirse Ronan i de la hipnòtica Florence Pugh ("Lady Macbeth", "Midsommar"), la millor Amy de totes, la que millor riu i millor plora i que enamora l'espectador i els pretendents rics que es creuen en el seu camí. Per cert, els personatges masculins tampoc no es conformen amb ser elements del decorat i l'inevitable Timothée Chalamet interpreta amb soprenent intensitat el paper del veí ric de les pubilles.

2 comentaris:

Loladel53 ha dit...

Potser la veuré, encara que em fa mandra,perque jo ja he vist les versions anteriors.
Però amb aquesta crítica m'agafat el "gusanillo"

ricard ha dit...

Jo crec que t'agradarà. I, si has vist les versions anteriors, ja tampoc no vindrà d'una ;)

Salutacions i gràcies per comentar.