No hi haurà llista de la dècada fins l'any que ve, per diverses raons; en primer lloc, per coherència, ja que l'anterior llista la vaig fer a finals del 2010; i, com en aquella ocasió, obeïa a considerar el còmput d'acord amb el calendari cristià, que no té un any zero, i també a una raó menys filosòfica i més pràctica, ja que falten per estrenar -i em falten per veure- molts títols de l'any 2019, i de la dècada mateixa sens dubte. De manera que, com que no estic per fer dues llistes com faig amb els anys, m'espero dotze mesos que passen de seguida. Tingueu paciència.
Pel que fa al 2019, no ha estat un mal any, i tinc pendents alguns títols a priori interessants ("Parásitos", per exemple) que potser calgui incloure en una tercera llista el 2020.
2019
1. EL IRLANDÉS, de Martin Scorsese
El director italoamericà tanca una aparent trilogia sobre la màfia ("Uno de los nuestros" i "Casino" serien els altres dos títols) amb aquesta obra de maduresa en què explica la seva versió de la història dels Estats Units en la convulsa segona meitat del segle XX i el drama individual d'un antiheroi que descobreix que obeir és relativament senzill però, eventualment, pot obrir la porta a una realitat tràgica que, com el pas dels anys, tot ho ensorra i tot s'ho enduu. Excepcionalment lúcida i pessimista, aquesta obra crepuscular d'un dels millors cineastes en actiu podria ser l'equivalent en la seva filmografia d'"El hombre que mató a Liberty Valance" en la de John Ford.
2. ÉRASE UNA VEZ EN... HOLLYWOOD, de Quentin Tarantino
També en aquest cas ens trobem davant d'una obra cabdal d'un dels directors més brillants del moment que parla de la història dels Estats Units, encara que sigui a partir de la llegenda. Tarantino aboca en aquest títol inesperadament melancòlic i crepuscular tota la seva passió pel cinema de sèrie B i la gent que el va fer possible, mentre mostra un univers de llums de neó en què la innocència i l'amistat s'hauran d'enfrontar al mal, en una representació que pren la forma de conte (com ja anuncia el mateix títol).
3. DOLOR Y GLORIA, de Pedro Almodóvar
Tercera obra fonamental i crepuscular en la tria d'enguany, en aquest cas una indissimulada autobiografia del director manxec, que es retroba a si mateix en tots els sentits. El seu millor títol des d'"Hable con ella", depurat i essencial com pertoca en un film de maduresa, esplèndidament interpretat per Antonio Banderas.
4. LOS HERMANOS SISTERS, de Jacques Audiard
En una anyada repleta de films crepusculars, no fa nosa un western d'aquesta tonalitat. Sembla cent per cent americà però està dirigit per un francès. Audiard és un director sorprenent i sap trobar en el seu film l'equilibri precís entre homenatge i revisió del gènere, entre tragèdia i sentit de l'humor.
5. JOKER, de Todd Phillips
Amb "Los hermanos Sisters" i "Joker", Joaquin Phoenix esdevé l'actor més rellevant de la temporada. Aquí broda el difícil paper de l'antagonista de Batman en una faula que transcendeix el gènere dels superherois i uns referents marcadament scorsesians per convertir-se en el reflex cinematogràfic d'un món en caiguda lliure en què la gent alça la veu als carrers contra uns polítics al servei dels diners (Fuking Money Man).
6. RETRATO DE UNA MUJER EN LLAMAS, de Céline Sciamma
Història d'amor lèsbic amb ambientació d'època i composicions pictòriques plenament justificades per l'argument, conté alguns dels moments més intensos del cinema d'enguany.
7. LA BALADA DE BUSTER SCRUGGS, de Joel i Ethan Coen
No em resisteixo a incloure un altre western en la llista. Estrenat només a Netflix, és un film d'episodis que revisa els tòpics del gènere amb esperit postmodern i execució brillantíssima. Com altres títols de la selecció d'aquest any, és un pèl irregular però apassionant tanmateix.
8. MIDSOMMAR, d'Ari Aster
Aster podria convertir-se en un habitual d'aquestes llistes si continua en la seva línia, revisitant els arguments clàssics del gènere de terror per donar-los la volta, dotar-los de molts nivells de lectura, vestir-los amb una posada en escena exquisida.
9. LETO, de Kirill Serebrennikov
La fama serà per a "Bohemian Rapsody", però dins del subgènere vides exemplars d'estrelles del rock em quedo amb aquesta pel·lícula russa, que retrata amb delicadesa i imaginació els problemes artístics i amorosos d'uns rockers de Leningrad d'abans de la perestroika. Per cert, "Rocketman", amb una interpretació impecable de Taron Egerton, tampoc no em va desagradar.
10. LA FAVORITA, de Yorgos Lanthimos
La pel·lícula fins ara més popular del provocador Lanthimos, una història d'intrigues cortesanes en l'Anglaterra del segle XVIII que analitza amb humor les relacions de poder. I segon títol de la llista amb relacions lèsbiques i ambientat en la mateixa època. Curiós.
2018
1. LA FORMA DEL AGUA, de Guillermo del Toro
Un conte dissenyat impecablement, ambientat en plena Guerra Freda, que narra la insòlita relació amorosa entre una dona de la neteja muda i un ésser amfibi amb qui pretenen experimentar els militars.
2. COLD WAR, de Pawel Pawlikowski
Més Guerra Freda i més història d'amor complicada, ara entre un pianista dissident i una estrella del règim soviètic, bellíssima Joanna Kulig. Un blanc i negre extasiant i una posada en escena que agermana Tarkovsky amb el cinema musical.
3. ROMA, d'Alfonso Cuarón
El director recorda la seva infantesa a Mèxic i la figura heroica de la minyona que s'encarregava de tot en un títol visualment aclaparador.
4. EL HILO INVISIBLE, de Paul Thomas Anderson
L'exquisidesa formal continua amb aquest títol de l'imprevisible Anderson, qui torna a col·laborar amb un Daniel Day-Lewis tan perfeccionista com el seu personatge. També és una història d'amor amb regles que només comprenen els seus protagonistes, que estableixen una insòlita relació de mútua dependència.
5. TRES ANUNCIOS EN LAS AFUERAS, de Martin McDonagh
Un drama narrat en clau irònica, una galeria de personatges i situacions que sembla tòpica i que culmina posant a prova les nostres conviccions. Diàlegs i interpretacions memorables.
6. CARAS Y LUGARES, d'Agnès Varda i JR
Jocs de paraules, paradoxes i relacions impossibles, com l'establerta entre la nonagenària directora de la Nouvelle Vague, recentment desapareguda, i l'artista conceptual JR convergeixen en aquest documental sorprenent que tampoc no és exactament un documental, més aviat una road-movie i una celebració de la vida que reflexiona sobre la mirada i la necessitat de plasmar en una fotografia allò que és en essència fugaç: la nostra pròpia existència.
7. LUCKY, de John Carroll Lynch
Una altra celebració de la vida protagonitzada per un actor-personatge al llindar de la mort: Harry Dean Stanton fent de Harry Dean Stanton.
8. UN ASUNTO DE FAMILIA, de Hirokazu Kore-Eda
El japonès aborda novament el seu tema predilecte: la família. Tot i que, en aquesta ocasió, la família retratada és una mica peculiar i té poc a veure amb les classes mitjanes que apareixen en altres dels seus films. Aquí, els personatges viuen del miracle i Kore-Eda es mou en un registre insòlit, com si es tractés d'un film neorealista en què Ozu s'encarregués dels plans de conjunt i Bergman dels primers plans.
9. BURNING, de Lee Chang-Dong
Un film coreà que sembla japonès i que adapta hiperbòlicament l'univers de Haruki Murakami, música de jazz inclosa i amb un toc de violència.
10. EL REVERENDO, de Paul Schrader
El guionista de "Taxi Driver" aconsegueix el seu millor treball en anys adaptant els seus mestres, Bresson i Bergman.
3 comentaris:
M'hauria agradat veure-hi "The House that Jack Built" a la llista :')
Ja saps que tinc les meves reserves;)
Hahahaha
Publica un comentari a l'entrada