Terry Gilliam portava vint anys intentant adaptar les aventures del Quixot de Cervantes; els problemes del rodatge van ser tan nombrosos i surrealistes que van originar un documental ("Lost in La Mancha") probablement més interessant que el mateix film, "El hombre que mató a Don Quijote" (2018), finalment interpretat per Adam Driver i Jonathan Pryce en uns papers pensats inicialment per a Johnny Depp i Jean Rochefort.
Parteix d'una idea interessant: Toby (Driver) és un director de cinema que ha renunciat als seus somnis per especialitzar-se en cinema publicitari. Mentre roda un spot a La Mancha, retroba un vell sabater (Pryce) a qui, molts anys enrere, va enredar per interpretar Don Quixot en una pel·lícula. Ara, l'home s'ha cregut el paper i reviu les aventures del personatge, molins inclosos, amb Toby exercint de Sancho i una prostituta-princesa per rescatar.
Però que, enmig d'un repartiment molt heterogeni, trobem Jordi Mollà fent de potentat rus, no és un bon senyal. La pel·lícula de Gilliam, de títol premonitori, té seriosos problemes de ritme i moments francament patètics que no salva amb el seu característic barroquisme visual. És com l'anunci d'una bona pel·lícula que només podem imaginar perquè no acaba de sorgir d'un muntatge atropellat.
Al final, a Gilliam li haurà passat com a Orson Welles, un altre expert en excessos visuals que va intentar sense gaire èxit aixecar un film sobre el Quixot, començat el 1957 i muntat el 1992 amb els diners del cinquè centenari i la col·laboració de Jesús Franco, qui no va aconseguir completar una obra coherent, ni tan sols agradable a la vista, que ja és trist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada