Una feina en un indret aïllat i la bogeria que s'apodera dels protagonistes fins que un d'ells acaba brandant una destral... Us recorda "El resplandor"? En qualsevol cas, no és, ni de bon tros, l'única de les referències cinematogràfiques del darrer i impecable treball de Robert Eggers ("La bruja"): visualment, amb el seu blanc i negre i el seu format quadrat, evoca les epopeies del cinema expressionista; però recorda també el Bergman de "Persona" o "La hora del lobo"; o alguns treballs de David Lynch. I trobem referències literàries a Melville i a Lovecraft. En qualsevol cas, Eggers amalgama aquests elements sense problemes i construeix un relat angoixant, interpretat extraordinàriament per Willem Dafoe i Robert Pattinson en el paper dels faroners atrapats en una roca, assetjats per una tempesta terrible, per gavines que duen l'ànima dels mariners morts, fantasmes del passat, sirenes i tritons, sempre vigilats per la llum al final del túnel, al cim del far on s'oculta el darrer dels misteris.
9 comentaris:
Tinc moltes ganes de veure aquesta pel.lícula amb ressons de Lovecraft i -salvant les distàncies- la novel.la "La pell freda".
Per cert, "1917" t´agradat més o menys que "Dunkerke"?
Salut!
Borgo.
No he llegit "La pell freda" ni he vist la seva adaptació, que imagino més convencional.
M'ha agradat més "1917". "Dunkerque" també està molt ben feta però la de Sam Mendes m'ha semblat més emocionant.
Salutacions.
Aunque sólo sea por ver a los dos actores, magistral...
Un saludo.
Un relat gòtic de primera, visualment hipnòtic i captivador, que atrapa l'espectador i el sacseja sense pietat fins a que aquest se sent submergit en el còctel d'aigua, alcohol pur i excrements en el que naden els pobres protagonistes. Un munt de misteris i detalls que donarien per hores d'especulació (la relació del personatge de Pattinson amb les sirenes de fusta i les de carn i ossos, el fet que els dos personatges es diguin igual i es canviïn els rols a la segona meitat de la pel·lícula, etc.). Dafoe es reafirma com a actor immens i Pattinson ens confirma que ja sap escollir molt bé els papers que interpreta. El final podria ser un vídeoclip de música noise. La tornaré a veure algun dia.
dvd: Por supuesto, dos actuaciones impresionantes.
Gerard: Molt ben dit!
A tot el que ja s'ha dit, amb molt d'encert, jo afegiria la vessant pictòrica d'unes imatges que opten a l'Òscar a la millor fotografia.
Salutacions!
Cortesia de Jarin Blaschke, qui també va col·laborar a "La bruja" amb una utilització de la llum en interiors que recordava els quadres de Caravaggio.
Salutacions.
Estic intrigada amb aquesta peli.
Li donaré una oportunitat.
Et deixe link de l´ultima resenya que he dedicat a una serie que m´ha paregut super interesant: Vida
https://zinefilaz.blogspot.com/2020/02/vida.html
Un abraç
Queda anotada la sèrie; a veure si l'enganxo entre tanta oferta.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada