El protagonista de "Maya" (Mia Hansen-Love, 2018) acaba de viure una experiència traumàtica a Síria. Per guarir les ferides i retrobar el seu passat viatjarà a l'Índia. Allà, coneixerà la Maya, una noia maca i intel·ligent. Però, com els passa als personatges de la directora, el pes de la vocació és molt fort i la de reporter de guerra és una feina solitària.
"Maya" és una pel·lícula insòlita, renoirana, lleu en la forma i tràgica en el fons, una història d'amor elemental -gairebé massa elemental- i una passejada molt agradable per un territori exòtic que no cau en els errors de la postal turística ni del documental conscienciat.
2 comentaris:
De debò que no cau en els errors de la postal turística? No sé, no sé... Potser hauria de tornar-la a veure, però en el seu moment no em va acabar de convèncer.
Vinga, Ricard.
Fins aviat!
Crec de debó que no pretén ser una postal turística. No obstant això, el més interessant de la (inexistent) trama acaba sent el paisatge.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada