El 1947, Joseph L. Mankiewicz va dirigir "El fantasma y la señora Muir" que, com el seu títol indica, va d'un fantasma (Rex Harrison) que se li apareix a una vídua de bon veure (Gene Tierney). S'albira una història d'amor però que ell no estigui viu és un greu inconvenient; i el George Sanders també és bastant guapo i apassionat, o almenys ho sembla.
Que d'aquesta improbable història en resulti una pel·lícula excel·lent en té la culpa una posada en escena delicada i elegant (la metàfora recurrent de les onades no és gaire original però resulta eficaç), apuntalada en una fotografia magnífica i en la bellesa de Gene Tierney. A més, el guió és molt equilibrat tot i la barreja de gèneres i incorpora (no sabem si conscientment) un missatge feminista en una època en què no s'estilava: la protagonista vol ser independent, se sent alliberada després de la mort d'un espòs a qui no estimava, escriu com ho faria un llop de mar (potser inspirada pel fantasma però, qui sap?) i els homes (vius) que la pretenen són ineptes o mentiders.
2 comentaris:
Tot un clàssic, entranyable i deliciós, que recordo haver vist al cinema Méliès de Barcelona una tarda de juliol del 2002.
Per cert, la Natalie Wood hi interpretava un dels seus primers papers.
Salutacions,
Juan
És veritat, quina badada! Surt la Natalie Wood als crèdits i no la vaig reconèixer veient la pel·lícula!
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada