divendres, 5 de maig de 2017

NO RESPIRES


En una de les escenes d'"El silencio de los corderos", l'agent Starling s'enfronta al dolent en una mena de soterrani a les fosques, amb teòric avantatge per al segon ja que porta unes ulleres de visió nocturna.

"No respires" (Fede Álvarez, 2016) conté una seqüència similar. Els protagonistes, uns lladregots de poca volada, entren a la casa d'un veterà del Vietnam cec on se suposa que hi ha amagada una petita fortuna. Però la ceguesa de la víctima acaba convertint-se en un avantatge, els assaltants en presoners i l'aventura en un malson.

El film d'Álvarez està narrat amb tanta elegància com eficàcia i manté i eleva el suspens fins a un final quasi surrealista. Juga la carta de la claustrofòbia però no és casual l'elecció com a escenari de la ciutat de Detroit, un indret fantasmal que ja han explorat altres films d'horror recents, com les remarcables "It follows" o "Sólo los amantes sobreviven".

2 comentaris:

Pedro Rodríguez ha dit...

En "No respire"s Fede Álvarez saca todo el jugo al sencillo guión coescrito junto a Rodo Sayagués para crear un musculoso relato de suspense y atmósfera subyugante, haciendo un uso magistral del silencio y el formato panorámico, sin abusar de los efectos de sonido, rodando las escenas de acción sin anestesia y diseñando un mortal juego del gato y el ratón.

Ya sabes que me gustó mucho esta película.

Un abrazo.

ricard ha dit...

Sí, es sin duda uno de los mejores títulos de suspense de los últimos años. También me gustó mucho su versión de la mítica "Posesión infernal".

Un abrazo.