divendres, 26 de maig del 2017

COMANCHERÍA


Fa 150 anys els anglesos van desposseir els comanxes del seu territori a l'Oest de Texas. I ara, no són els exèrcits sinó els bancs que prenen als grangers empobrits llurs propietats. Davant aquesta trista evidència i decidits a salvar el patrimoni familiar, els germans Howard opten per una solució tan radical com enginyosa: pagaran al Texas Midlands Bank amb els seus propis diners previ robatori a mà armada d'unes quantes sucursals. Els casinos regentats per la nació comanxe serviran per blanquejar el botí. Mentrestant, un rànger a punt de jubilar-se i el seu company indi intentaran parar-los els peus.

"Comanchería" (David Mackenzie, 2016) és un western contemporani que reuneix les millors virtuts del gènere. Una barreja de Terrence Malick, John Ford i Sam Peckinpah, clàssica i violenta, amb els millors diàlegs que haureu escoltat en anys i una interpretació superlativa de tot el repartiment però sobretot del gran Jeff Bridges en el paper del rànger més vell; els seus comentaris càustics i insults racials semblen indicar el contrari però ell s'estima el seu company i tem la solitud que l'espera després de la jubilació; s'asseu en un porxo i espera l'arribada dels dolents com si tingués tot el temps del món, però en realitat és ben bé a l'inrevès i l'angoixa l'impedeix dormir a les nits. Mentrestant, dos germans oblidats per la fortuna també s'aferren a l'amor que senten l'un per l'altre; lliurats a la violència però encara nobles, desesperats però encara altius, que siguin a l'altra banda de la llei no vol dir que hagin oblidat què és la justícia.



4 comentaris:

Ca ha dit...

A mi em va agradar prou. Una pelicula ben feta, molt estudiada al seu vessant formal però també amb el seu component emocional ben desenvolupat (diàlegs com bé dius significatius, evolució i construcció de personatges ben definida, tot i beure de certs clixés, escenes com la de l'indi al casino que perduren al cap de l'espectador una vegada passa el temps). I una obra que sap beure dels clàssics com exterioritza al duel final, el qual recorda i molt al d'aquell mític "High Sierra". Un negre western post-crepuscular amb uns esclats de violència perfectament dosats i amb bones interpretacions, ara que la de Bridges a algú li pot semblar un poc exagerada, especialment a les primeres aparicions, on el personatge encara no és conegut. A la fi, es tracta d'una pelicula molt recomanable, tot i que jo li poso un però:no penses que s'hauria d'haver acabat quan el germà jove es gira cap a l'empleat del banc demanant-li si allà és pot fer la transmissió de la granja familiar als seus fills?. Salutacions.

ricard ha dit...

Potser tens raó. De tota manera, està molt ben resolta l'escena final, quan els dos antagonistes exposen les seves raons. Si més no, un títol excel·lent que destaca en una temporada que, de moment, està resultant una mica grisa.

Salutacions.

Pedro Rodríguez ha dit...

Una de las mejores películas del pasado año. Un tremendo y eficaz estudio de personajes, un thriller polvoriento y crepuscular que incluye una demoledora denuncia social. Por cierto, del mismo autor te recomiendo "Perfect Sense", no te arrepentirás.

Un abrazo.

ricard ha dit...

Pues tomo nota de tu recomendación porque ha sido, para mí, todo un descubrimiento.

Un abrazo.