diumenge, 19 de març de 2017

QUE DIOS NOS PERDONE


"Que Dios nos perdone", dirigida per Rodrigo Sorogoyen, competeix amb "Tarde para la ira" per coronar-se com el millor thriller espanyol de la temporada, i ja és dir molt atès el gran nivell assolit pel gènere en els darrers anys.

La trama sobre un psicòpata assassí de iaies no és especialment original (només cal recordar la sèrie de TV3 "Nit i dia"). El que és realment excepcional en el film de Sorogoyen són els personatges. El cinema americà ja ens té acostumats als policies solitaris, amb problemes per relacionar-se fora de la feina. Però és que els inspectors Velarde i Alfaro, interpretats respectivament per Antonio de la Torre (broda un paper que podia haver caigut fàcilment en la caricatura) i Roberto Álamo, tenen ambdós problemes psicològics greus, i tampoc no gaire bona relació amb els seus companys. Fins i tot, caldria discutir si són bons professionals: és cert que es prenen la feina molt seriosament, potser massa; i l'inspector Velarde és conscienciós i perspicaç, però es mostra feble en l'escena -magnífica- en què perd la pistola quan es troba cara a cara amb un sospitós molt sospitós; al final, però, recuperarà el valor i això li permetrà no només exercir la violència actuant com un reflex del seu company sinó expressar amb paraules el trauma que va motivar el seu quequeig.

I Sorogoyen substitueix l'elegància de "Stockholm" per una posada en escena més aspra, menys òbvia però igualment brillant, sòlida i espectacular, quasi wellesiana en alguns moments, idònia per acompanyar i consolidar la potència del guió. Millor que "Tarde para la ira"? No ho sé, però és un treball excel·lent.

5 comentaris:

TRoyaNa ha dit...

Ricard,
la vaig veure este cap de setmana i em va agradar molt.N´hi ha un nivell impresionant ara mateix en relació al thriller espanyol i la tendencia va in crecendo,afortunadament.
Encara que m´incline més per Tarde para la ira,no cap dubte que estem davant d´una altra gran aposta per cinema policial,amb personatges molt ben dibuixats i una història que consegueix mantindre l´interés del espectad@r de principi a fi,que no es poc...
Un abraç

pons007 ha dit...

Tarde de la ira havia de ser la única peli del 2016 que havia de veure, però ara em fas dubtar a veure si n’hauré d’afegir una altra

ricard ha dit...

TRoyaNa: Certament, el gènere viu un moment dolç a Espanya. Esperem que no decaigui!

pons007: Ànim, tu pots!

Una abraçada.

Pedro Rodríguez ha dit...

"Que Dios nos perdone" es un thriller que abre en canal el vientre de la castiza Madrid para que se pudra al sol junto a un revoltijo de protestas tan estériles como pueriles y de peregrinos de fe exaltada, de demonios imprecados desde el silencio o la fiebre, desde la atroz certeza de que no hay nada que defina mejor al ser humano que la maldad. Como dijo Chesterton: “Soy un hombre. Y por lo tanto llevo dentro de mí todos los demonios”.

Como sabes, me encanta esta película.

Un abrazo.

ricard ha dit...

¿Qué más se puede decir?

Un abrazo.