dissabte, 4 de març de 2017

LA TIERRA Y LA SOMBRA


César Augusto Acevedo narra a "La tierra y la sombra" (2015) el drama de Colòmbia, un país castigat per l'abandonament de les zones rurals a causa dels conflictes i d'una agricultura extensiva imposada per les multinacionals. I ho fa a través del drama d'una família que es resisteix a marxar de la seva caseta enmig de les plantacions de canya de sucre, a abandonar la tierrita malgrat la malaltia del pare, amb els pulmons destrossats per la crema constant de terrenys per accelerar-ne l'explotació.

César Augusto Acevedo situa la càmera delicadament entre els interiors mínims i foscos i el paisatge immens i perillós, amb una elegància i una força visual que tant remeten a John Ford com a Andrei Tarkovsky.

2 comentaris:

miquel zueras ha dit...

No he vist aquesta pel.lícula però et volia comentar que m´agradat molt la teva entrasa anterior sobre el gènere judicial. Apart de "Doce hombres sin piedad" la meva favorita és "Testigo de cargo". "El proceso Paradine" em va decebre venint d´en Hitchcok, "Sagento negro" que barreja western i cine judicial, i també destacaria la curiosa "El misterio Von Bulow" ón és parla molt d´un judico que només és veu uns segons, sols veiem la preparació de la defensa a carrec de Ron Silver i el seu equip d´estudians de dret.
Salut!
Borgo.

ricard ha dit...

Estic d'acord amb tu que "El proceso Paradine" és decebedora. Les altres que cites són molt bones. A mi m'agrada molt el cinema judicial, fins i tot títols més discutibles com "Algunos hombres buenos" o "Tiempo de matar".

Salut!