dimarts, 4 d’octubre del 2016

EL HOGAR DE MISS PEREGRINE PARA NIÑOS PECULIARES


Després d'una dècada prodigiosa, la dels noranta, en què va realitzar les seves obres mestres "Eduardo Manostijeras" i "Ed Wood" i d'altres títols notables com "Batman vuelve", "Mars Attacks!" o "Sleepy Hollow", el Tim Burton del nou mil·leni ha estat més irregular quant a resultats però sempre fidel al seu estil.

"El hogar de Miss Peregrine para niños peculiares" potser tampoc no està a l'altura d'aquells títols; potser oculta certa ambició comercial atès que la trama recorda molt les darreres pel·lícules dels X-Men. En qualsevol cas, però, és un film notable per la seva força poètica i prodigiosa inventiva visual.

Un viatge habitual als seus films ens trasllada d'una pulcra urbanització a l'assolellada Florida a un univers gòtic i intemporal, a un indret més enllà del temps i l'espai situat (si es pot dir així) en una illa de Gal·les, on uns personatges certament peculiars viuen una vegada i una altra el mateix dia, sota l'atenta vigilància de Miss Peregrine (Eva Green) i l'amenaça d'uns éssers monstruosos anomenats "els buits". Burton barreja amb sorprenent habilitat humor i terror, i les lluminoses escenes als jardins de la mansió dels "peculiars" no impedeixen una certa sensació de malenconia; al cap i a la fi, la novel·la de Ransom Riggs en què es basa el film, i el mateix guió, relacionen la història de bons i dolents i realitats alternatives amb l'horror de la Segona Guerra Mundial i la possibilitat que tots aquells nens haguessin mort sota les bombes alemanyes. Burton ens espanta i ens entristeix però, tot seguit, ens convida a un espectacle fascinant que inclou un viatge en un vaixell submergit i una lluita a mort en un parc d'atraccions amb la intervenció d'uns esquelets molt divertits (Ray Harryhausen i Sam Rami haurien aplaudit l'escena).

4 comentaris:

miquel zueras ha dit...

Té bons moments però crec que li sobra metratge i triga bastant en "entrar en materia". M´ha deixat una mica amb sensació de déjà vu, el personatge de Terence Stamp recorda molt al Finney de "Big Fish" (que em sembla el darrer film destacable de Burton junt amb "La novia cadáver") i les escapades del protagonista a l´orfanat em feien pensar en "Coraline". Al menys sembla que Burton és vol recuperar a ell mateix després d´anar una mica perdut amb "Big Eyes" i la seva Alicia on potser va tocar fons.
Salut!
Borgo.

ricard ha dit...

Tens raó quan relaciones el personatge de Terence Stamp amb l'Albert Finney de "Big Fish"; i el contrast entre les pulcres vivendes unifamiliars de Florida i la mansió gòtica a Gal·les remet a "Eduardo Manostijeras". Potser Burton ja no inventa res. No obstant això, "Mis Peregrine" em va semblar un conte ple de poesia i també força divertit (de fet, més que "Big Fish").

Estem d'acord que "Alicia en el País de las Maravillas" era fluixeta. "Big Eyes" encara no l'he vista.

Salut!

Pedro Rodríguez ha dit...

Burton reinventándose de nuevo. Hay que ver todo lo que da de sí una existencia.

Un abrazo.

ricard ha dit...

El que la sigue la consigue.

Un abrazo.