dissabte, 15 d’octubre de 2016

EL LLADRE I EL PERDÓ


"Cien años de perdón" (Daniel Calparsoro, 2016) no és un producte excessivament original i s'apunta a la moda del thriller amb rerefons de denúncia social (en la línia de, per exemple, "El desconocido" -Dani de la Torre, 2015-, que, per cert, també protagonitza Luis Tosar). En fi, la referència a la corrupció de la classe política espanyola genera, a hores d'ara, tanta indiferència com el testimoni de Francisco Correa al judici del cas Gürtel. En canvi, la pel·lícula funciona prou bé en la seva vessant de producte d'entreteniment dins del sub-gènere d'atracaments impossibles a entitats bancàries, amb ostatges i setge policial, tan freqüentat pel cinema nord-americà d'ençà que Sidney Lumet va dirigir "Tarde de perros" l'any 1975.

No cal dir que el cinema espanyol recent, auspiciat per l'èxit de títols com "La isla mínima" o "El niño", sembla haver-se especialitzat en el thriller d'acció i suspens. Calparsoro s'apunta a l'invent i se'n surt prou bé, gràcies a una realització molt sòlida i més sòbria d'allò a què ens tenia acostumats, amb l'ajuda d'un bon repartiment (menció d'honor per a l'argentí Rodrigo de la Serna) i del guió del sempre eficaç Jorge Guerricaechevarría, col·laborador habitual d'Àlex de la Iglesia però també de Daniel Monzón, amb qui ja va fer "Celda 211", un altre thriller amb ostatges pel mig i l'inevitable Luis Tosar.

El tema del lladre i el perdó no va més enllà del refrany que anuncia el títol de la pel·lícula però em servirà d'excusa per comentar un altre film que he vist recentment (ahir, de fet) i que reflexiona sobre les motivacions del robatori i la doble moral. Es tracta de la producció búlgara del 2014 "La lección", dirigida pels debutants Kristina Grozeva i Petar Balchanov, els quals semblen haver-se fixat molt en les pel·lícules dels germans Dardenne i facturen un títol ple de desplaçaments filmats càmera en mà seguint la protagonista en una cursa contra rellotge per aconseguir uns diners que la salvin a ella i la seva família del desnonament i la misèria. En el trajecte, s'adonarà que la necessitat s'imposa sobre la norma -que ella, mestra d'escola, procura inculcar als seus alumnes-, que el delicte és una cosa i la integritat moral una altra, i que el món està ple de fills de puta i la resta sobreviuen com poden.

La societat que els germans Dardenne retraten en els seus films dista molt de ser perfecta però, comparada amb el món ex-soviètic on transcorre l'acció de "La lección", resulta gairebé edènica.