divendres, 7 d’octubre de 2016

¡AVE, CÉSAR!


Entre el fresc històric i la caricatura, el darrer film de Joel i Ethan Coen, "¡Ave, César!" (2016), ens obre les portes d'uns estudis del Hollywood de l'època daurada, un nou microcosmos que els germans podran omplir de personatges peculiars, retratats amb la seva proverbial mestria: actors ineptes, actrius nimfòmanes, directors homosexuals, columnistes despietades (i replicades); i, enmig de tot això, uns comunistes entranyables i un executiu catòlic lliurat a la seva feina en cos i ànima que, interpretat amb sòbria convicció pel gran Josh Brolin, esdevé el més interessant d'un film irregular, que conté gags notables i alguns de més prescindibles i que novament certifica l'amor dels seus autors cap al cinema clàssic. "¡Ave, César!" els permet homenatjar les pel·lícules de romans estil "Quo Vadis?", els westerns primitius, els musicals i els films de "sirenes" de l'Esther Williams. Recordem que els musicals de Busby Berkeley ja van inspirar la famosa escena onírica d'"El gran Lebowski".

6 comentaris:

miquel zueras ha dit...

M´agradat força i crec que Clooney s´autoparòdia molt bé. Aquest grupet de guionistes esquerrans (un d´ells és clavat a Hemingway) està molt encertat, i també destacaria el numero musical "No Clams", bona parodia dels films de mariners amb Gene Kelly.
Salut!
Borgo.

ricard ha dit...

És veritat, un dels comunistes sembla Hemingway! La paròdia de Gene Kelly és memorable.

Salut!

David ha dit...

A mí la peli me pareció bastante floja. Sí, tiene algunos gags notables (me parecieron buenísimos lo de los religiosos "juzgando" el guión y la repetición de la palabra; supongo que en castellano perdería parte de la gracia)...pero un par de gags o el número musical no salvan una peli. Se deja ver, pero esperaba bastante más.

ricard ha dit...

Los hermanos Coen suelen mostrarse más inspirados en sus thrillers que en sus comedias, aunque lo cierto es que siempre mezclan un poco ambos géneros. Aquí cabe reprocharles un ritmo titubeante y cierta tendencia al exceso, por otra parte habitual en su cine. Algunos personajes son fáciles caricaturas pero conviven con otros muy logrados: el productor encarnado por Josh Brolin, la columnista replicada, la tropa de intelectuales comunistas...

Un abrazo.

Pedro Rodríguez ha dit...

El homenaje en ¡Ave, César! a las majors y el cine de aquella maravillosa década de los 50 tiene aquí una débil premisa argumental y una estructura tan deshilvanada que incluso los gags más atinados, como ese que nos presenta a un cowboy acróbata que roza la idiocia y que los estudios quieren transformar en un galán seductor y perspicaz, resultan absolutamente inocuos.

Un abrazo.

ricard ha dit...

No te diré que no.

Un abrazo.