diumenge, 19 de juliol del 2015

DEL REVÉS


Com tots sabem, el segell Pixar, d'ençà del seu primer llargmetratge ara fa vint anys -"Toy Story"-, ha significat per al gènere d'animació un salt evolutiu potser tan important com per a la ciència-ficció ho va ser "2001". Només una ullada als tres darrers títols que va presentar consecutivament la passada dècada ("Ratatouille", "Wall-e", "Up") és suficient per valorar la fins ara insuperada qualitat tècnica i artística de les seves propostes, tan vàlides per al públic infantil com per als adults (que no caiguin en el prejudici absurd segons el qual els ha passat l'edat d'anar a veure pel·lícules d'animació de Walt Disney).

Els darrers anys, semblava que els estudis havíen perdut empenta, amb títols menys memorables ("Brave", 2012) i altres que es limitaven a aprofitar èxits pretèrits ("Cars 2" -2011-, "Monstruos University" -2013-). Doncs bé, gràcies a "Del revés", no solament recuperen el seu prestigi sinó que assoleixen un nou cim del gènere, per no dir del cinema en general.

El primer que cal agrair és que s'han arriscat moltíssim. El concepte argumental de "Del revés" no es presta a una pel·lícula fàcil. Mostrar el cervell humà com si fos en sentit literal el centre de control d'una sofisticada maquinària ja ho havía fet Woody Allen en un divertidíssim episodi de "Todo lo que usted siempre quiso saber sobre el sexo y no se atrevía a preguntar". Però el film de Pete Docter i Ronaldo del Carmen, que és, evidentment, divertit, va molt més enllà i parteix d'una disciplinada investigació per presentar al públic -infantil o no- els processos d'aprenentatge i de maduració en una etapa tan difícil de la vida com és el final de la infantesa, amb un rigor absolut, gairebé com si fos un documental però sense que sembli un documental, convertint en personatges empàtics -i simpàtics- les emocions que fan possibles els nostres actes (l'Alegria, la Tristesa, la Por, la Ira, el Fàstic), experimentant amb la imatge i la narració per il·lustrar conceptes com l'inconscient o el pensament abstracte. Però "Del revés" no es limita a parlar-nos de les emocions de la nena protagonista i apel·la a les nostres pròpies emocions amb intel·ligència i sensibilitat; ens ofereix, com feia temps que ningú no ho feia, una hora i mitja de màgica felicitat.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Alabem tots Pixar! En general, trobo que Pixar té algunes pelis amb moments molt bons, però altres moments son bastant fluixos. Es clar que no em facis parlar de Dreamworks... Per cert, aquesta encara no l'he vist, i la veritat es que hem crida.

ricard ha dit...

En aquest cas, els moments bons s'imposen.