No hi ha gaires pel.lícules que reflecteixin amb fidelitat l'horror de les guerres. Sobretot en el cinema modern trobem algunes seqüències impactants per la cruesa del seu realisme, per exemple a "Salvar al soldado Ryan". A "Apocalypse Now" (una obra mestra, en qualsevol cas) se'n parla molt, de l'horror...
Però si hi ha un títol que submergeixi sense manies l'espectador en l'horror absolut, que mostri de manera diàfana la maldat dels homes, aquest és "Masacre (Ven y mira)", un film soviètic que Elem Klimov va dirigir el 1985, per commemorar el quarantè aniversari de la victòria sobre els nazis a la Segona Guerra Mundial i, de pas, exorcitzar els seus propis records del conflicte (quan era un nen va haver de fugir d'un Stalingrad en flames).
És clar que ens situa a Bielorússia, l'any 1943, on les tropes alemanyes, formades en gran part per homes de les SS, van practicar la neteja ètnica sistemàtica, acabant amb un terç de la població civil. Amb aquesta base històrica, Klimov només ha de recrear la realitat d'aquells dies terribles; ens hi porta (vine) i mostra els fets (mira) sense cap èmfasi especial, tret d'una molt angoixant banda sonora. No és necessari. I l'horror no és només la mort dels innocents; el trobem, sobretot, en la mirada gèlida d'un comandant alemany mentre ordena rutinàriament la massacre dels civils; es pren, això sí, la molèstia de tapar amb el casc el petit rosegador que té de mascota per estalviar-li la contemplació de l'horror. Ni nosaltres, espectadors, ni el jove protagonista, envellit en unes hores, tindrem tanta sort com l'animaló.
3 comentaris:
Con esta peli me quedé sin palabras. Nunca el horror de la guerra que hicieron los nazis, sobre todo en el este, estuvo tan bien reflejada. Es durísima. Una obra maestra para mi gusto.
Un saludo, ricard. Estupenda reseña-
M'interessa molt veure-la; la buscaré. Trobo que la guerra és un dels temes més difícils i delicats de dur a la pantalla. Es pot caure fàcilment en l'edulcoració o en la temptació d'inundar l'espectador de sang i prou.
Salut!
Javier: Exacto. Te deja sin palabras. Un abrazo.
David: Edulcorada, no ho és, t'ho ben asseguro. D'altra banda, hi ha imatges impactants però no més de les necessàries i sense subratllats. Penso que troba el to just per expressar l'horror de la guerra evitant fer-ne un espectacle. Salut!
Publica un comentari a l'entrada