dilluns, 13 de maig de 2013

ADIÓS A LAS ARMAS


He de confessar el meu desconeixement previ tant de l'obra cinematogràfica de Frank Borzage com de la novel.la homònima d'Ernest Hemingway. Si més no, d'aquesta manera puc valorar sense prejudicis la versió cinematogràfica d"Adiós a las armas" (1932), tot i que la sospito allunyada de l'original literari.

La campanya d'Itàlia durant la Primera Guerra Mundial és només el teló de fons d'una història d'amor intensa i tràgica, amb algun parèntesi que ens parla d'amistat entre uns militars una mica cràpules. Adolphe Menjou és més creïble que Gary Cooper fent d'oficial amant del whisky i de les dones (en aquest ordre), però el segon és prou ben plantat per donar la rèplica a la infermera interpretada per Helen Hayes; junts protagonitzen la relació més romàntica imaginable, que inclou la seducció en un jardí a la llum de la lluna, el festeig aprofitant la convalescència del xicot ferit al front, la separació forçosa i un retrobament molt accidentat. Borzage ho mostra amb gran elegància (a destacar, les dues escenes en què el protagonista arriba a l'hospital militar, la segona un travelling en pla subjectiu vist des de la llitera en què viatja el ferit) i amb poètica concisió fins a un pla final de sentit gairebé místic.

4 comentaris:

pons007 ha dit...

un melodrama romàntic?! corre pons! fuig ràpid!

ricard ha dit...

Sí, ho és, i amb nocturnitat i traïdoria.

I gràcies per comentar (reiteradament).

Mario Salazar ha dit...

No recuerdo que puse... bueno que he leído el libro pero crees que no se parece, espero que no tenga un final chocante, la obra lo tiene. Siempre es interesante leer el libro y ver luego el filme a ver como ha imaginado la obra el cineasta y comparar con tu propia visión, lo hago en algunas lecturas imprescindibles. No he visto la película, pero estoy tratando de ver más cine clásico americano. Estoy revisando dos grandes. Un abrazo.

ricard ha dit...

Gracias, Mario, por tu amabilidad.

El final de la película no es chocante pero sí un poco triste. En fin, ya nos dirás qué dos grandes clásicos andas revisando. Por si te sirve de consuelo, a mí me faltan también muchos títulos por ver.

Un abrazo.