divendres, 27 d’abril de 2012

LE HAVRE


A "Le Havre" (2011), el finlandès Aki Kaurismäki es trasllada a França, a la ciutat portuària que dóna títol a la pel.lícula, per filmar un conte de fades fusionant el seu estil lacònic amb un homenatge als clàssics del cinema francès.

Kaurismäki no aborda el problema de l'emigració il·legal; senzillament el mostra i, després, ens presenta uns personatges absolutament entranyables que viuen en un món que només els pertany a ells, on els miracles són encara possibles.

4 comentaris:

BCNdays ha dit...

És una de les millors pelis de l'any passat, com dius Kaurismaki construeix un conte a partir d'uns personatges totalment entranyables. Molt bona! Salutacions!

David Amorós ha dit...

A mi em va agradar força, tot i que no tant con altres títols de Kaurismaki, del que sóc molt fan. Una abraçada.

Javier Simpson ha dit...

Magistralmente lacónica y sensible. Me gusta como trata el tema de la inmigración. De un humanismo enternecedor. Por el tema y la gran sensibilidad guarda relación con The visitor.
Me parece original y magnético el cine de este director finlandés del que vi también hace poco Luces al atardecer. Tiene un estilo personal muy identificable en el minimalismo, los silencios expresivos, el sentido del humor, etc

Buena reseña, ricard

ricard ha dit...

BCNdays: És molt recomanable, però m'adono que de la collita de l'any passat prefereixo les que acaben malament. Això vol dir que sóc pessimista, o què? Salut i gràcies pel comentari.

David: Jo no vull fer un rànquing perquè, a diferència de tu, conec molt malament el cinema de Kaurismäki; tot i que n'he vistes un parell també protagonitzades per la Kati Outinen. Una abraçada.

Javier: Totalmente de acuerdo. No había caído en el parecido con "The visitor" y tienes mucha razón. Un abrazo.