dissabte, 28 de gener de 2012

TOURNÉE


No sabem perquè Joachim, que havia estat un productor televisiu d'èxit, ho ha perdut tot; segurament, per una barreja de tossuderia i egoisme, però, probablement, també per la seva fidelitat a un ideal d'integritat artística i de llibertat. Tampoc no sabem què l'ha fet tornar a França des del seu exili als Estats Units, però ho intuïm, a mesura que l'anem coneixent. L'acompanya una pintoresca troupe de ballarines de striptease, amb les quals ha muntat una gira per ciutats portuàries, una mica veteranes i que se senten tan soles com ell.

Mathieu Amalric, director i protagonista de "Tournée" (2010), presenta aquests personatges tan patètics com entranyables amb una mirada tendra i transparent; no els jutja i els estima; filma les seves anades i vingudes, les actuacions de l'espectacle de new burlesque, amb un no-estil impecable, i aconsegueix una bona pel·lícula de perdedors, amb escenes tan memorables com el flirteig a la gasolinera o l'arribada a l'hotel fantasma al costat de la platja.

7 comentaris:

David Amorós ha dit...

M'agrada això del "no-estil impecable" perque crec que és cert i que està molt ben definit. L'escena de la benzinera també la recordo com gairabé el millor del film, junt amb alguna actuació de les dones molt artístiac, on la subjectivitat d'això que anomenem art queda molt ben explicada sense explicar-la. Per una altra banda, la pèl.lícula, en el seu conjunt, em va agradar sense més. Una abraçada.

ricard ha dit...

No és una gran pel·lícula ni tampoc gaire original, però és molt autèntica. Una abraçada.

jordicine ha dit...

No l'he vista, però després de llegir-vos, me l'apunto. Una abraçada a tos dos.

miquel zueras ha dit...

Me la van recomenar i ara m´has convençut: avui mateix la veuré. Abraçades. Borgo.

ricard ha dit...

Vaja, espero que us agradi... Abraçades.

Wagner Woelke ha dit...

Escusa-me por no hablar espaniol, pero no posso me furtr de decir que esto blog eres sin embargo muy bueno!

Congratulaciones desde Brasil!

ricard ha dit...

Te excuso y agradezco tus palabras. Y enhorabuena también por tu blog de cine brasileño (en general, poco conocido en España).