divendres, 6 de gener de 2012

JOVES


Després de veure fa uns dies "Catalunya Über Alles!", de Ramon Térmens, he revisat "Joves" (2004), el seu primer llargmetratge, que va co-dirigir amb Carles Torras.

Les semblances entre ambdós títols són prou evidents: tres històries amb vocació de denúncia, un cert esquematisme en el dibuix de situacions i personatges. Com la primera vegada que la vaig veure, vaig pensar que les dues primeres històries, les urbanes, del broker financer que interpreta Roger Coma i de la pija (Aina Clotet) que surt de farra i acaba violada per culpa d'una sobredosi d'alcohol i de substàncies psicotròpiques, ratllaven el tòpic; en canvi, tot i que resulta igualment excessiva, em va resultar més sorprenent la part dels pagesos, ja que mai no els havia vist retratats d'una manera tan encertada, recorrent a tota velocitat les carreteres dels voltants del poble, rumiant bretolades per omplir les hores fútils dels seus caps de setmana. Ara que conec la filiació segarrenca de Ramon Térmens ho entenc del tot. No tinc res contra els habitants de la Segarra, però jo també sóc una mica de poble i he vist algunes carreres suïcides per carreteres comarcals que han acabat amb la mort d'alguns coneguts. Parlo de fa alguns anys, potser això no passa tant actualment, potser la joventut és més sana d'allò que "Joves" ens vol fer creure. Però la seva indiferència, em temo, és més vigent que mai.

4 comentaris:

Mario ha dit...

Me gusta leer lo que has escrito porque desconozo el cine catalán, si habré visto lo he hecho casi sin percatarme mucho. Que retrate la vida de provincia siempre es un reto, por acá hubo una corriente muy fuerte, la indigenista -ya casi olvidada un poco quizás- que un tiempo tuvo un auge y que retrata lo autóctono, y se suele caer en muchas figuras esquemáticas muy primarias y tantas veces maniqueista, por eso ahí yace el reto de crear algo mucho más complejo que no solo busque una cierta condescendencia sino una verdadera reflexión. Un abrazo.

David Amorós ha dit...

La recordo més o menys com dius, massa plena de tòpics i d'excesos. És cert que la joventut està una mica desfassada però també crece que els tòpics solen portar-se al extrem. En toto cas la recordo una peli interssant. Una abraçada.

Imma ha dit...

No n'he vist cap de les dues, però he estat a punt de veure "Catalunya Über Alles", em sembla que al Maldà encara la fan, a veure si m'hi deixo caure. Una altra recomanació: "Drive". Vaig dir-ne la meva opinió en el post sobre aquesta pel·li del bloc "La llanterna màgica". Jo et vaig deixant propostes... Tampoc sóc de BCN com tu, però amb un cop de cotxe m'hi planto! El que fa ser addicta al cinema... catxis.

Sort per al 2012!!

ricard ha dit...

Mario i David: Estem d'acord amb què una cosa és la reflexió i una altra el maniqueisme, quan es tracta de retratar un determinat grup social. Un abrazo / Una abraçada.

Imma: Probablement acabi veient "Drive" sense haver d'agafar el cotxe -tot i que, en el cas d'aquesta pel·lícula, resultaria escaient-, si convenço als responsables del Cine-Club d'Igualada. Totes les teves propostes són i seran benvingudes.

Sort i una abraçada ben forta!