Pot sorprendre que Wes Anderson hagués adaptat un relat de Roald Dahl ("Charlie y la fábrica de chocolate") i encara més que n'hagués fet un film d'animació (en entranyable stop-motion, res de digital 3D i coses d'aquestes), però el cert és que "Fantástico Sr. Fox" (2009) no és gaire diferent de les seves propostes precedents en imatge real, i la família del senyor Fox, una guineu periodista que no pot resistir-se a la seva vocació de robar gallines malgrat la promesa que li va fer a la seva esposa, no és gaire diferent de les famílies que apareixen a "Viaje a Darjeeling" (2007), "Life Aquatic" (2004) o "Los Tenenbaums: una familia de genios" (2001), excèntriques en aparença, embarcades en projectes insòlits, però amb els problemes típics de la classe mitjana. D'altra banda, l'animació permet a Wes Anderson sublimar algunes figures d'estil, especialment els travellings laterals que recorren amb els personatges uns decorats juxtaposats, com els vagons del tren de "Viaje a Darjeeling", aquí les estances del refugi soterrani de la guineu i els seus amics (doblats, com no podia ser d'altra manera, per Bill Murray, Jason Schwartzman, Owen Wilson; George Clooney i Meryl Streep posen la veu a la parella protagonista).
4 comentaris:
A mí em va agradar força, i és cert que és Anderson total. De la seva filmografia no puc amb "Life aqutic", potser va ser el día, a tu et va agradar? Una abraçada.
Doncs "Life Aquatic" no és que m'entusiasmés però la vaig trobar original i simpàtica. Una abraçada.
Fantástico sí que es muy Anderson. Me pareció exactamente como a ricard: original y simpática (no sabía ponerle otros palabras). Life aquatic es puro surrealismo. Me convenció bastante. Un saludo a los dos.
Yo creo que Wes Anderson es un director muy interesante, aunque todavía le falte un título redondo. Saludos, Javi.
Publica un comentari a l'entrada