dilluns, 22 d’agost de 2011

ABRAMS VS. SPIELBERG


Si haguéssim de resumir en poques ratlles la història del cinema, podríem dir el següent:

En el seu inici, fer pel·lícules era un joc. Ràpidament, es va convertir en una indústria, tot i que alguns encara gaudien de l'acte de la realització i procuraven que el públic també en participés, del gaudi. Amb el pas dels anys, semblava que les pel·lícules que calia admirar eren les més aspres, sobretot quan adaptaven obres literàries de prestigi. Però els cineastes de la Nouvelle Vague primer i la generació cinèfila de Spielberg i companyia després, van venir a salvar-nos d'aquest error i posar en el lloc que es mereixen les pel·lícules que són pel·lícules i no literatura o teatre filmats, amb independència de si llurs pretensions es limiten o no a fer passar una bona estona al respectable.

"Super 8" ret diversos homenatges a l'hora: al joc de fer pel·lícules, presentant una colla de nens que -com feien Steven Spielberg i el mateix J.J. Abrams de petits- agafen una càmera de Super 8 (som a l'any 1979) i filmen amb tot el cor i l'ànima una estranya història de zombis; també és un homenatge a la sèrie B de ciència-ficció dels anys cinquanta, en què una amenaça terrorífica que implica l'exèrcit és finalment conjurada pels mateixos nens i per les persones íntegres i senzilles que viuen en un poblet d'Ohio; i és, sobretot, un homenatge molt evident al cinema de i per a infants que Steven Spielberg (que gens casualment és el productor de "Super 8") va (re)inventar als anys vuitanta, amb "E.T. el extraterrestre" i "Los Goonies" com a principals referents.

El director, J.J. Abrams, és, per si algú encara no ho sap, el creador de sèries televisives de culte com "Alias" o "Lost"; i havía dirigit dos llargmetratges per a la pantalla gran, "Misión imposible 3" (1996) i "Star Trek" (2009). Resulta curiós que, tenint en compte l'originalitat de les seves propostes televisives o de pel·lícules que només ha produït, com l'excel·lent "Monstruoso" (Matt Reeves, 2008), les seves incursions com a director per al cinema consisteixin en seqüeles de franquícies una mica gastades o, en el cas de "Super 8", en una còpia gairebé perfecta del model homenatjat (culpa de Spielberg?).

Abrams, això sí, demostra que ell també sap fer cinema, i ho demostra des de la seqüència inicial: un pla d'una foneria en què un treballador canvia el cartell amb la xifra dels dies transcorreguts sense accidents i hi posa un número 1, seguit del pla d'un nen vestit de negre assegut en un gronxador en un paisatge nevat, ens posen en situació de la manera més directa possible. De fet, "Super 8" funciona malgrat l'exercici mimètic i un guió no excessivament inspirat; la història d'amor entre els nens protagonistes (el desconegut Joel Courtney i la sorprenent Elle Fanning, germana de la Dakota), prohibit pels seus pares que s'odien a l'estil de "Romeo i Julieta", no és gaire original sobre el paper, però l'escena en què ell s'enamora veient-la fer de zombi hauria de passar als annals del cinema del que portem de segle. D'altra banda, crida l'atenció la presència ominosa de la foneria en la majoria de plans d'un poblet que, en una pel·lícula de Spielberg, hauria estat més immaculat. Si l'alumne es distanciarà i si superarà el mestre només el temps ens ho pot dir, però ara mateix l'estrena de "Super 8" em serà una excusa perfecta per passar revista -en successius posts- a la filmografia del Rei Mides de Hollywood, l'home que va canviar la manera de fer cinema -amb la col·laboració de George Lucas i algun altre, tot sigui dit-.

9 comentaris:

Cinealopareja ha dit...

Aquest cap de setmana vam anar a veure aquesta pel·lícula. A mi em va parèixer falta d'originalitat. El fet de que els nens estiguen gravant un curt és el que li dona eixe toc especial, i per supost el fet de que tot gire al voltant d'ells, ja que normalment aquest tipus d'argument gira al voltant d'un superheroi i no d'uns nens.
D'altra banda, les teves reflexions m'han paregut molt encertades.

Aquí deixo el nostre blog cinealopareja
No pretenem fer cap crítica professional. Tan sols donar la visió d'un espectador del carrer.

Javi ha dit...

Estoy muy en tu línea. La escena a la que te refieres de cuando el niño queda extasiado viendo a la chica hacer de zombie es culpa de dos niños-actores que lo hacen muy bien y que, si quieren, tendrán muchas más oportunidades en el cine no sólo por presencia sino por saber actuar. El niño lo expresa todo con sus ojos, y la niña lo mismo. Un saludo, ricard. Buena entrada.

ricard ha dit...

Cinealopareja: Estic molt content de tenir-vos per aqui i que hagueu représ el vostre bloc, que ja he visitat com podreu veure. Aquí ningú no pretén fer crítica professional i cadascú diu el que li sembla sense manies. Si més no, sembla que estem bastant d'acord.

Javi: El niño está bien pero la niña es encantadora. Nos sorprende tanto como a los niños de la película cuando ruedan la primera escena con ella.

miquel zueras ha dit...

M´ha agradat (suposso perque jo també vaig ser un d´aquests nens que feient pel.licules en Super-8 amb zombis i maquetes) tot i que esperava un guió millor construit i una mica més de mala baba a l´estil de Joe Dante. Molt bó l´epilog on és veu la pel.licula que rodavent. Borgo.

ricard ha dit...

Molt d'acord amb el teu comentari, Miquel. I no havia atinat a recomanar l'epíleg: la pel·lícula que fan els nanos... Boníssima!

Per cert, jo també tinc un passat Super 8. Potser algun dia pengi alguna de les meves frikades al bloc, si supero els problemes tècnics i/o la vergonya. Una abraçada.

Angélica Oliveira ha dit...

Hola!
Comento per deixar aqui la meva marca ja que encara no he vist aquesta peli...jejejejeje
De moment coment el cartell de la pelìcula: Déjà-vu del cartell dels Goonies. No m'agrada.Ja ho sé que es per preparar l'espectador que la peli és d'una altre época, però no ho sé explicar...el cartell no m'agrada.L'he trobat pretensiós. Pelis com "The Goonies", "Indiana Jones", "Blade Runner" tenien cartells així i avui són clássics... I crec que és molta pretensió posar "Super 8" al costat d'aquestes pelis. Ja ho sé que tinc molta mania amb algunes coses, estic boja....jejejeejeje A veure si demá vaig al cine a mirar la peli i si cambio d'opiniò!

ricard ha dit...

La pel·lícula imita els clàssics dels vuitanta i el cartell, és clar, també. A mi potser tampoc no m'agrada, doncs, com pots veure, he il·lustrat l'entrada amb un fotograma. Espero que la peli t'agradi i continuïs deixant la teva marca per aquí.

David Amorós ha dit...

Doncs estarem encantats de llegir sobre Spielberg. Respecte a Super 8, crec que ja hem parlat prou i que estem bastant d'acord, tot i que jo potser la vaig rebre amb un entusiasme nostàlgic que em fa perdonar-li tots els errors que cites i que són certs. Una abraçada.

ricard ha dit...

Bé, cito alguns errors però sí que em va agradar la pel·lícula, i no ho atribueixo a la vena nostàlgica perquè a mi l'"E.T." ja em va agafar una mica granadet. Una abraçada.