dilluns, 29 d’agost de 2011

CRISI

"Malas noticias" o "Too Big to Fail" (Curtis Hanson, 2011) és una tv-movie nord-americana que narra la caiguda de Lehman Brothers (inici oficial de la crisi financera i econòmica mundial que encara estem patint tots) i la creuada del Secretari del Tresor (William Hurt) i el seu gabinet per tal de convèncer els banquers de regalar-los diners i impedir d'aquesta manera un desastre pitjor (ja sé que sembla increïble, però es veu que els van haver de convèncer). Un esquema de cursa contra rellotge molt americà però entretingut i fins i tot força plausible i útil per entendre què cony va passar aquells dies que van canviar el món. Només un parell de dubtes:

- Per qué ningú no ha fet una pel·lícula de ficció (no he vist encara el documental "Inside Job"), a l'estil de "Todos los hombres del presidente", sobre algun heroi anònim que hagués lluitat contra el sistema per evitar un desastre la imminència i inevitabilitat del qual era coneguda per tots els gàngsters que es van fer rics especulant i els polítics que els van encobrir? Potser perquè acabava malament i podia resultar anti-americana? *
- Què fa Curtis Hanson dirigint telefilms? És una feina prou noble, ja ho sé, però, carai!, és l'home que va fer "Malas influencias" o "L.A. Confidential"...

* Jo en conec algun d'aquests herois anònims. Humils experts universitaris que van predir la catàstrofe financera molts mesos abans que caigués Lehman Brothers i els diaris es fessin ressò del tema. Però els diaris -crec haver-ho dit recentment- ja no serveixen per a res i a la pel·lícula de Hanson, quan una funcionària del Tresor pregunta molt innocentment perquè ningú no havia frenat l'estafa de les hipoteques brossa, un altre funcionari, més espavilat, li respon amb lacònica lucidesa: perquè guanyaven molts diners.

3 comentaris:

Mario ha dit...

No veo televisión, no sé como pueda encontrarme con ésta película, el tema es interesante, pero tengo "inside job", la voy a ver en cuanto pueda, sobre ello hay poco material, parece que muy pocos encuentran beneficioso asumirlo sino hace tiempo que estarían detrás de ello, es extraño porque en Estados Unidos hay la independencia necesaria para ello, pero parece que el pueblo americano está medio dormido, al final es un descrédito que no quieren magnificar, al menos la elite anglosajona. Un abrazo.

Mario.

jordicine ha dit...

Gran reflexió, RICARD! Jo no sóc massa de sèries, perquè prefereixo tenir temps ver veure pel·lícules. 'Inside joc' és força tècnica, però passa francament bé. El tema de l'heroi anònim lluitador m'agrada! Una abraçada i fins aviast. Ja he tornat de vacances.

ricard ha dit...

Mario: Aunque no estoy muy seguro del enfoque, en una reseña de "Fotogramas" se relacionan otros títulos sobre la crisis de 2008: "Wall Street: El dinero nunca duerme" (Oliver Stone, 2010), "The Company Men" (John Wells, 2010) y "Margin Call" (J.C. Chandor, 2011); respecto de esta última, su director ha declarado: "Es una historia humana. Conozco a muchos banqueros y no son la encarnación del Mal". Es verdad, yo también conozco a algunos especuladores y no son la encarnación del Mal; sencillamente son egoistas, como una gran parte de la población. En esta crisis ha habido pocos inocentes. Y la paradoja mayor puede que esté por llegar: la utilización de la catástrofe de Wall Street en el dicurso de la ultraderecha en aras de su cruzada contra las élites de la Costa Este. En fin... Un abrazo.

Jordi: De fet, és una pel·lícula de durada estàndar però feta per a la televisió, que he pogut veure a Digital +; no sé si es pot trobar als video-clubs. Espero que hagin provat les vacances.