diumenge, 1 de maig del 2011

BRIAN DE PALMA # 6: EL CINEMA BÈL·LIC

Després de les aportacions de Cimino, Coppola, Stone i Kubrick, Brian De Palma aborda el conflicte de Vietnam a "Corazones de hierro" (1989).

Resulta palesa la seva voluntat de fer un film seriós de denúncia. No hi ha grans escenes espectaculars i l'argument gira al voltant de la violació i assassinat d'una noia vietnamita per una colla de marines; un d'ells, l'únic que no ha participat activament en l'acte criminal, intentarà denunciar-lo als seus superiors, enfrontant-se a la llei del silenci.

No obstant això, és un film cent per cent De Palma, amb una estructura molt similar a la dels seus thrillers hitchcockians: tenim un assassinat que centra la trama (i parteix simètricament la pel·lícula), amb un testimoni (Michael J. Fox) que intentarà que es faci justícia topant amb la indiferència o la hostilitat dels seus superiors. Quan els secuaços del sergent Meserve (Sean Penn) intenten matar el soldat Eriksson (Fox), De Palma utilitza la càmera subjectiva per generar suspens, com en molts altres títols, de "El fantasma del paraíso" a "Los intocables de Eliot Ness".

"Corazones de hierro" és, en qualsevol cas, una pel·lícula senzilla i sòbria, directa i eficaç, i exposa amb molta lucidesa les motivacions d'un acte tan salvatge: no tant la luxúria com la voluntat de fer prevaler, en un context de lluita per la sobrevivència, el poder i l'exercici absolut de la força més enllà de qualsevol altra consideració.



"Redacted" (2007) explica bàsicament la mateixa història (violació i assassinat d'una nena per un escamot de soldats), però en el marc del conflicte iraquià. L'argument és el mateix, però conté un parell de diferències importants respecte a "Corazones de hierro":

- Formalment, és més experimental; tota l'acció ens és mostrada a través de càmeres que són al lloc dels fets, básicament les imatges de vídeo que capta el soldat Salazar (que aspira a entrar en una escola de cinema després del conflicte gràcies al seu reportatge), les imatges d'un hipotètic documental francès sobre l'activitat diària dels soldats nord-americans en territori ocupat i la difícil convivència amb la població civil, imatges captades per càmeres de seguretat, altres vídeos domèstics, noticiaris televisius o imatges de pàgines d'internet. De Palma utilitza aquest recurs narratiu amb molta saviesa, no endebades ja l'havia experimentat en els seus primers llargmetratges ("Hi, mom!"), i aconsegueix que la figura del testimoni, representada a "Corazones de hierro" per Michael J. Fox, sigui omnipresent i alhora despersonalitzada, doncs el testimoni són les càmeres, que tot ho veuen al segle XXI, que no jutgen (com si calgués!) i només enregistren els fets.

- La voluntat de denúncia és la mateixa, però el conflicte que De Palma enfoca a través de les seves càmeres és ara contemporani. De Palma no es talla ni un pèl i -com si la història narrada no fos suficient per escalfar els ànims- afegeix un epíleg titulat "danys col·laterals" que mostra imatges reals de nens iraquians morts o malferits. No és gens estrany que l'acusessin d'anti-patriota i que el film fos un fracàs. No ha tornat a dirigir però ha demostrat que té un parell de... films bèl·lics molt bons.

4 comentaris:

Javier Simpson ha dit...

El listón estaba bastante alto con Apocalipse now, Platoon o La chaqueta metálica. Increíble, ricard, creo haber visto la peli de De Palma pero no me acuerdo de nada. Me suena muchísimo lo que cuentas, pero estoy en blanco; ya pasaron unos cuantos años desde que se estrenó y creo que la vi en cine. Tendría que volver sobre ella porque me da que es de esas de De Palma que no me disgustan. Un saludo y buena entrada, riard.

ricard ha dit...

Hombre, no es "Apocalypse Now" pero está muy bien. Y la otra que comento, "Redacted", la he recuperado para poder escribir el post con conocimiento de causa y ha sido para mi una verdadera sorpresa.

CINEXIM ha dit...

No he vist aquesta pel·lícula i mira que era fan del de Palma dels 80. Penso que sempre he tingut una mica de prejudicis pel que fa a aquest film (sempre he pensat que anava a remolc de pel·lícules com el Platoon de Stone o La Jaqueta Metàl·lica de Kubrick)i que J. Fox fos el protagonista no ajudava.


Una salutació!!!

ricard ha dit...

No dic que els productors no li donessin carta blanca gràcies a l'èxit de les pel·lícules de Stone i Kubrick, però es tracta d'un film molt personal i molt valent. I Michael J. Fox està perfecte i molt sobri en un paper allunyat dels seus personatges de comèdia.