diumenge, 8 de maig de 2011

EL ECLIPSE

Després de "La aventura" y "La noche", Antonioni tanca amb "El eclipse" (1962) una etapa fonamental de la seva filmografia.

Trobem novament els burgesos amb problemes de comunicació que viuen als afores d'una gran ciutat italiana (Roma, en aquest cas). La protagonista (Monica Vitti), que acaba de partir peres amb Riccardo (Francisco Rabal), un home de bona posició, visita el centre, l'edifici de la Borsa per ser més precisos, on hi ha la seva mare, tan enganxada al tema de les accions com una altra ho estaria al bingo o les escurabutxaques si ja s'haguessin inventat. La mare perd un grapat de milions i la Vitti aprofita l'avinentesa per iniciar un festeig -que endevinem condemnat al fracàs- amb el corredor de borsa de sa mare (Alain Delon).

Més encara que en els films anteriors de la trilogia, l'essència de la pel·lícula es troba en la seva forma. En la contraposició del silenci de les àrees suburbanes amb el brogit del centre de Roma i, sobretot, de la Borsa: allà tothom crida i és difícil entendre res; és la mateixa incomunicació però amb soroll.

I després d'una trobada amorosa i un llampec de felicitat, i quan els protagonistes retornen a la seva angoixa quotidiana, la càmera d'Antonioni, en un gir sense precedents, s'allunya dels personatges i filma edificis, cantonades, rostres anònims, la gent que torna a casa després de la jornada laboral i es tanca als seus cubículums mentre s'encenen els fanals i els carrers tornen a quedar deserts.

4 comentaris:

Javi ha dit...

Qué ganas le tengo a esta película de Antonioni, y más después de haber visto Blow up. La putada es que no la consigo, por internet, me refiero. Lo seguiré intentando. Un saludo, ricard, y magnífica reseña. Ciao.

òscar ha dit...

Tampoc l'he vista i el teu apunt, de veritat, en fa venir ganes.

El comentarista anterior (en Javi) diu que per Internet és força complexa: provarem al video-club que són molt de tenir filmografies (gairebé) íntegres dels grans.

ricard ha dit...

De les tres pel·lícules de la trilogia -"La aventura", "La noche", "El eclipse"-, la primera i la tercera són les més trencadores, però la que més m'ha agradat és, amb diferència, "La noche". Ingmar Bergman deia que Antonioni havia fet dues obres mestres: "La noche" i "Blow up".

Tant "La noche" com "El eclipse" les he vist en sengles devedés adquirits en un mercadillo. Si no les trobeu, em facil·liteu la vostra adreça i us les passo.

ricard ha dit...

Ja em direu si l'heu trobada. Jo la vaig comprar en un mercadillo d'aquests que venen devedés antics.

És una pel·lícula trencadora i sorprenent, però em va agradar més "La noche", que, segons Ingmar Bergman, és l'obra mestra d'Antonioni, juntament amb "Blow up".