divendres, 20 de maig de 2011

TWO LOVERS


Leonard, un xicot de Brooklyn amb trastorn bipolar (magnífic Joaquin Phoenix) es troba davant de dos camins a seguir: dirigir la tintoreria de la família i fusionar-la i fusionar-se ell mateix amb la Sandra, una noia jueva encantadora (Vinessa Shaw); o bé fer-se fotògraf i fer-s'ho amb la Michelle, la veïna (Gwyneth Paltrow). La segona opció és més atractiva, però també més complicada: la rossa abusa dels estupefaents i de les amistats pijes; potser ni tan sols no és jueva.

Amb aquest punt de partida relativament senzill, James Gray factura una de les millors pel·lícules que haureu vist els darrers anys: "Two lovers" (2008); exquisida, plena de matisos, sincera i romàntica, molt ben interpretada i amb una banda sonora en què tots els sons -no només la música, també excel·lent- tenen la seva importància. A tall d'exemple, citem l'escena en què, mentre Michelle i el nòvio pijo són a la llotja que el seu bufet d'advocats té en propietat al Metropolitan Opera House, Leonard es consola escoltant també òpera al seu reproductor de cedés, amb el soroll de fons del veïnat.

12 comentaris:

David ha dit...

Me n'han parlat molt bé i ara, després del que en dius, l'hauré de veure com sigui! Salut!

ricard ha dit...

No te'n penediràs, David. Una abraçada!

Jose Ramon Santana Vazquez ha dit...

...traigo
sangre
de
la
tarde
herida
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...


desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ


COMPARTIENDO ILUSION
CLASSIS DE CINEMA

CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...




ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE CARROS DE FUEGO, MEMORIAS DE AFRICA , CHAPLIN MONOCULO NOMBRE DE LA ROSA, ALBATROS GLADIATOR, ACEBO CUMBRES BORRASCOSAS, ENEMIGO A LAS PUERTAS, CACHORRO, FANTASMA DE LA OPERA, BLADE RUUNER ,CHOCOLATE Y CREPUSCULO 1 Y2.

José
Ramón...

ricard ha dit...

Tus posts me han gustado y me han sorprendido. Gracias y bienvenido al blog.

Bargalloneta ha dit...

a mi em va interessar força!!!

David Amorós ha dit...

Tot i que potser no comparteixo el teu entusiasme, sí que va ser una de les pel.lícules que més em van agradar de l'any passat i ara recuperaré les anteriors dl director, que no he vist. Una abraçada.

Pilar ha dit...

No l'he vista, però amb la teva resenya m'han agafat ganes de fer-ho.
M'he quedat enganxada en la imatge del so de l'òpera en dons mons diferents; m'has obert un somriure. Sempre he pensat que si haguès de viure en unes golfes, les buscaria al costat de l'opera.

ricard ha dit...

Mònica: Les escenes que destaques a la teva ressenya -la del terrat, l'escena amb la mare a l'escala- són certament commovedores.

David: Jo tampoc no he vist els títols anteriors de'n James Gray i potser caldrà que faci els deures.

Pilar: L'escena en què Leonard escolta òpera a casa seva és romàntica però també resulta agredolça. Ell s'estimaria més estar a Manhattan, amb la Michelle; però allò és Brooklyn, el soroll del veinat no permet oblidar-ho; són dos mons apart -com tú bé dius- i el cedé és un succedani. L'escena continúa amb l'arribada de Sandra a l'apartament. Fan l'amor. Ella també és un succedani. Amb pocs elements, tenim molta informació; aquest és un signe distintiu de les grans pel·lícules.

Javi ha dit...

Hola ricard. Buena entrada la última de las partes qeu pusiste de DePalma. Impresionante el reparto de La hoguera de las vanidades; Cómo habría convencido a todos esos!!??. Misión a Marte oí que había tenido pésimas críticas, ¿o era la de Marte de John Carpenter? Yo ya ando perdido ;-)

Esta de James Gray me tira y la veré. Me gustaron sus dos pelis La noche es nuestra y La otra cara del crimen.
Buen post, ricard. Nos vemos

ricard ha dit...

Supongo que las malas críticas que leíste eran de "Misión a Marte", una película con cierta elegancia formal pero sin norte y con un guión pésimo. La de John Carpenter tampoco triunfó pero era más entretenida y muy en su línea.

Un saludo, Javi, y gracias por el comentario.

Lluís Hoffman ha dit...

Esta força be, recomanable.

ricard ha dit...

Com pots veure, Lluís, jo la recomano tant com puc. Espero no haver generat massa expectatives.