divendres, 14 de gener de 2011

ELS HEROIS AMBIGUS D'ORSON WELLES # 4: EL CINEMA NEGRE

Després de les experiències fallides d'"El cuarto mandamiento" i "It's all true", Orson Welles va realitzar un parell de thrillers: "El extraño" (1946) i "La dama de Shanghai" (1947).

Amb "El extraño" va voler demostrar que podia fer un film comercial amb un pressupost modest, i certament va aconseguir un producte senzill i eficaç, relativament sobri en l'aspecte visual (la fotografia de Rusell Metty, però, és excel·lent).

Aquí, el personatge de Welles no és ambigu sinó un malvat amb majúscules: un nazi que s'oculta en un poblet de Connecticut sota l'aparença d'un professor d'Història, ciutadà modèlic casat amb la filla d'un jutge del Tribunal Suprem (Loretta Young, reina de la sèrie B). L'investigador Wilson (Edward G. Robinson) està sobre la seva pista; en una idea de guió molt enginyosa, el nazi es delata en afirmar en el decurs d'una conversa de sobretaula que el comunista Marx no era alemany, sinó jueu.

No és, com dèiem, un dels seus films més barrocs, però sí que és barroc i molt brillant el final a la torre del rellotge.


A "La dama de Shanghai", en canvi, retornava al seu estil més exuberant i, posats a no respectar l'ortodòxia de Hollywood, subvertia el tradicional look de Rita Hayworth -la seva dona fins aleshores-, tallant-li la llarga cabellera pèl-roja i tenyint-la de rossa platinada.

Aquí, tots el personatges d'una trama alambinada plena de crims i de traïcions, són ambiciosos i indignes i ni tan sols l'heroi de la funció (el mariner interpretat per Welles) resulta gaire simpàtic. Potser l'argument no interessava al director, ni qui va matar qui o perquè, sinó aconseguir que l'espectador llisqués pel tobogan d'una posada en escena enlluernadora.



Després del fracàs de "La dama de Shanghai", Orson Welles va tardar uns anys a tornar a posar els peus a Hollywood. Ho va fer el 1958, gràcies a l'apadrinament de Charlton Heston i amb un nou títol de gènere negre: la celebradíssima "Sed de mal".

Si l'escena final de "La dama de Shanghai" era memorable, no ho fou menys el pla-seqüència que obre "Sed de mal", ja reproduït en una entrada anterior del bloc. Però més enllà del seu deliri visual, el film conté un dels personatges més memorables ideats i interpretats per Orson Welles: l'inspector Harry Quinlan, greixós i corrupte, algú que temps enrere podia haver estat un bon policia fins que va perdre la fe i va decidir que atrapar els delinqüents amb proves falses no era una conducta impròpia. Quinlan és vell i decadent i Vargas (Heston), el seu oponent, és jove i íntegre. A Quinlan el va deixar la dona i és un ésser solitari; Vargas s'acaba de casar amb la Janet Leigh. Harry Quinlan pot ser malvat, però fa llàstima. Aquells qui havíen cregut en ell i el tenien per amic es veuran compel·lits a trair-lo. A "Sed de mal", el lacai de Quinlan Pete Menzies (Joseph Calleia), fa el mateix paper d'amic traïdor que Joseph Cotten a "Ciudadano Kane" i "El tercer hombre". El preu de la traïció és car: el traït acaba sol o mort; el traïdor s'emborratxarà, perdrà la noia o rebrà un tret en pagament.

2 comentaris:

Antoine Doinel ha dit...

Yo me pillé El extraño en el Carrefour en una grendiosa oferta, El libro de la selva y El extraño por 1 Euro, me pareció lo que tu dices senzill i eficaç. Cine negro en estado puro.

ricard ha dit...

Gracias por comentar. El pack "El libro de la selva"-"El extraño", realmente impagable (lo cual acentúa lo simbólico del precio).