diumenge, 28 de novembre de 2010

LA AVENTURA

L'any 1960, Michelangelo Antonioni va commocionar el món del cinema amb aquesta pel·lícula: esbroncada al Festival de Cannes, dos anys més tard figurava al segon lloc de la llista decennal de Sight and Sound amb les millors pel·lícules de la història.

El temps ha atenuat aquesta controvèrsia inicial. Al moment de la seva estrena a Cannes, a molts els va semblar una presa de pèl l'argument centrat en la desaparició misteriosa d'un dels personatges i una investigació posterior que acaba sense que s'aclareixi absolutament res. Bé, anys més tard Antonioni va realitzar "Blow Up", que també gira al voltant d'una investigació que només condueix a nous interrogants i a un final que simbolitza la impossibilitat de la certesa amb l'escena ja mítica dels mims que juguen un partit de tennis sense pilota.

El rebuig inicial de l'argument respon a un error d'apreciació: "La aventura" no se centra en la desaparició d'Ana (Lea Massari), sinó en els efectes de la seva absència sobre el seu amant Sandro (Gabriele Ferzetti) i la seva amiga Claudia (Monica Vitti); amant i amiga esdevenen amants al seu torn: Claudia passa de desitjar retrobar Ana a témer la seva reaparició; Sandro, un individu aparentment insensible, plorarà desconsolat en la darrera escena del film.

Però el veritable interès, com passa en la majoria de pel·lícules del director, radica en una posada en escena, molt trencadora en el seu moment, que presta una atenció especial als temps morts, en què afloren els estats d'ànim més íntims d'uns personatges amb problemes clars de comunicació i que es desplacen constantment (en aquest cas, amb l'excusa de les perquisicions) a través d'un paisatge que és tan protagonista com ells mateixos, si no més. En el cas de "La aventura", els burgesos romans recorren una Sicília que resulta tan agresta geogràficament com en l'àmbit humà. Aquest entorn, magníficament fotografiat, retratat de manera inquietant, té la mateixa importància narrativa que els suburbis industrials d'"El desierto rojo", el Londres del pop a "Blow Up", la Califòrnia contestatària i el desert a "Zabriskie Point" o la Barcelona de Gaudí a "El reportero".

Com són aquests sicilians!

2 comentaris:

Antoine Doinel ha dit...

Conscientes de la importancia excepcional del film de Michelangelo Antonioni, L'Avventura, y asombrados por las muestras de hostilidad que ha causado, los críticos y miembros del jurado que firman están ansiosos por expresar su admiración hacia el realizador de esta película.
Convencidos de que se unirán otros que compartan este entusiasmo, los invitan a dar a conocer su apoyo.
Firman:
Roberto Rossellini, Mario Ruspoti di Poglio-Suasa, Jean Namur, Guillaume Hanoteau (Paris Match), René Gilson, Jean Barral, Janine André-Bazin, Aliche Sapritch, Anatole Dauman (Argos Films), Henry Magean (Paris-Jour), Pierre Marcabru, Samuel Iachize, Nelly Kaplan, A.-S. Labarthe (Radio Cinéma), Jean-Pierre Barrot (Télécinex), Jean Thuillier (Les Editions Cinégraphiques), Ennio Lorenzini, Yvonne Decaris, Guy Allombert (Image et Son), Jean Gaborit (Les Grands Films Classiques), Albert Cervoni (France-Nouvelle), Émile Breton (La Marsellaise), Francois Maurin (L'Humanité Dimanche), Meerneche (la agencia de prensa Polaca), Talmon-Gros (Secretario General de la Asociación Alemana de Cines de Arte), Philippe Lifchitz (Argos Films), Pierre Billard (Editor en Jefe de Cinéma 60), Maurice Ronet, Georges Sadoul, Jacqueline Michel (Parisien Libéré), Gene Moskowics (Variety), Michel Aubriant, Jeander, Claude Mauriac (Figaro Literaire)Robert Benayoun (Présence du Cinéma)

ricard ha dit...

Gracias por el dato.