dissabte, 27 de novembre de 2010

BICICLETA CULLERA POMA


En cinema, totes les opcions poden ser vàlides però, per regla general, suggerir sense mostrar resulta una virtut i un avantatge, com Jacques Tourneur sabia molt bé.

Avui parlaré d'una pel·lícula que no es una ficció dramàtica sinó un documental pur, però que s'acull a la mateixa regla, i aconsegueix la major expressivitat amb la més gran subtilesa.

Explicar què passa en la vida de l'ex-president de la Generalitat Pasqual Maragall -i de la seva família- d'ençà que li van diagnosticar la malaltia d'Alzheimer, no és un projecte tan senzill com sembla. És una aposta molt valenta, per part de l'afectat per raons òbvies, però també per part del director del film, Carles Bosch (nominat a l'Òscar el 2002 per "Balseros").

Bosch fuig del tremendisme però no oculta la gravetat de la qüestió i dedica bona part del metratge a mostrar la lluita de la comunitat científica per fer front a una plaga que amenaça la vida de milions de persones i la mateixa estructura del sistema sanitari -que ja té prou complicat el futur a causa de la crisi econòmica-. Queda clar que l'objetiu (prevenir, curar en el millor dels casos) queda encara molt lluny; però la voluntat és ferma i el missatge és clarament optimista.

Paral·lelament a mostrar els avenços en la investigació en els mesos següents al diagnòstic, també es fan pal·lesos els progressos de la malaltia en l'ex-president, als quals assistim commoguts. Ara bé, els efectes devastadors de l'alzheimer no se'ns mostren mai directament; de fet, a Maragall el veiem sempre bastant sencer i comunicatiu. Però els moments en què contempla al seu despatx uns retrats familiars que sap que aviat li resultaran desconeguts, o quan descansa mirant les onades a la platja, transmeten molt bé la seva angoixa. La resta la sabem a través del testimoni de coneguts i familiars. Un testimoni absolutament sincer que no oculta els defalliments, les pors, les enrabiades.

"Bicicleta cullera poma" és un film que explica què és l'alzheimer però -malgrat la seva claredat divulgativa- no és un film sobre proteïnes i zones del cervell, és un film sobre éssers humans. Sobre tots nosaltres, sobre les nostres febleses i sobre la nostra capacitat d'enfrontar-nos als reptes de la vida.