dissabte, 13 de novembre de 2010

ANNA (la llum dels seixanta)

L'any 1967, a França, algú va tenir l'estranya idea de confeccionar un telefilm rodat en 35 mil·límetres que era una explosió de colors quan encara la majoria dels aparells reproduïen les imatges en blanc i negre.

Potser aquest era un dels motius que "Anna", un musical pop a la major glòria d'Anna Karina (musa de la Nouvelle Vague) i de la música de Serge Gainsbourg, fos oblidat fins a la seva reaparició els anys noranta com a film de culte, obtenint un gran èxit al Japó, on es va estrenar com calia: en sales cinematogràfiques.



"Anna" és la quintaessència del pop cinematogràfic: un argument purament anecdòtic, una visió glamourosa del jovent de l'època i del món dels fotògrafs de moda (vaja, en la línia de "Blow Up"), moltes escenes filmades amb teleobjectiu, i, per damunt de tot, la llum i els colors intensos del millor cinema europeu de l'època (cortesia de Willy Kurant, el responsable de la fotografia de títols com "Masculin Féminin", de Godard, "Una historia inmortal", de Welles, o de "Pink Floyd: Live at Pompeii"). I no podem obviar la magnífica banda sonora amb música de Gainsbourg.



La fotogènia d'Anna Karina va fer època i s'alça com el principal atractiu del film. I no obstant això, m'he enamorat de la mítica Marianne Faithfull en l'única escena en què apareix:

2 comentaris:

Antoine Doinel ha dit...

Muy buen post ricard, casualmene nosotros hicimos un artículo de Anna Karina la semana pasada en nuestro blog que quizá le interese, saludos.

ricard ha dit...

Anna Karina se merece todos los homenajes. Ví vuestro post y está muy bien. Prometo no haberme inspirado en él para mi pequeña aportación: Casualmente, ví esta rara película el miércoles de la semana pasada.