dissabte, 27 de març de 2010

LOS ABRAZOS ROTOS


La darrera pel·lícula d'Almodóvar és una dissertació sobre la seva pròpia experiència cinematogràfica, vestida de melodrama a la major glòria de la seva actual musa Penélope.

"Los abrazos rotos" demostra molt clarament que Almodóvar és més bon director que escriptor, i que potser li convindria treballar amb material aliè. Només en una ocasió ha col·laborat amb un altre escriptor: Ray Loriga a "Carne trémula". També es diu Ray (X) el jove que li ofereix un argument al director i guionista cec Mateo Blanco/Harry Caine; la pronunciació anglesa d'aquest renom sona com "huracà", fenòmen meteorológic caracteritzat per la seva violència que difícilment podem associar al personatge interpretat per Lluís Homar, amb la seva habitual atonia; o potser es refereix a la passió de la seva relació amb l'aspirant a actriu Lena (Penélope Cruz), que reviurem en un llarg flash-back després que Blanco/Caine refusi col·laborar amb Ray X, el qual no és sinó el fill homosexual d'Ernesto Martel (José Luis Gómez), empresari poc escrupolós i tercer vèrtex del triangle amorós que ens proposa la part més dramàtica del film.

Tot aquest episodi d'amors prohibits i revenja funciona prou bé malgrat la seva nul·la originalitat, gràcies a la fotogènia de Penélope Cruz, l'excel.lent actuació de José Luis Gómez i, sobretot, una posada en escena brillant, amb moments tan aconseguits com aquell en què Lena i Martel fan l'amor sota els llençols convertits en fantasmes.

Almodóvar ofereix homenatges cinematogràfics a tort i a dret: a clàssics del cinema com "Encadenados", "Persona" i "El fotógrafo del pánico", però també, sobretot, a ell mateix, recuperant i perfeccionant algunes troballes com l'escena del doblatge cinematogràfic de "Mujeres al borde de un ataque de nervios". De fet, la pel·lícula que Blanco i Lena roden és la primera comèdia en l'obra del primer, porta per títol "Chicas y maletas" i és, en definitiva, "Mujeres al borde de un ataque de nervios". Ernesto Martel, en venjança per la traïció de la seva amant i el seu director, estrena la pel·lícula que ha pagat amb els seus diners amb un muntatge suposadament nefast per tal que sigui un fracàs. Catorze anys després, malgrat la seva ceguesa, Blanco/Caine aconsegueix muntar-la de nou. Almodóvar s'esplaia mostrant una llarga escena de "Chicas y maletas" en la qual Penélope Cruz i Carmen Machi repeteixen la divertida escena de "Mujeres..." en què Maria Barranco li confessa a Carmen Maura els seus problemes amb uns terroristes xiïtes (ara, Carmen Machi és funcionària i la seva relació tempestuosa és amb un traficant de drogues). Sembla, doncs, que Almodóvar volgués fer com el seu personatge, repetir la seva obra millorant-la (tot i que l'escena que veiem de "Chicas y maletas" no millora en absolut el seu original).

Tot aquest exercici metalingüístic i autoreferencial complementa la història amorosa que vertreba el film, però al mateix temps que li atorga complexitat dinamita a base de fredor la intensitat emocional que el film té en la seva primera meitat, i el final de "Los abrazos rotos" és molt pitjor que el seu començament, gairebé com si es tractés de dues pel·lícules diferents.

A la vista d'aquesta i d'anteriors propostes del director més internacional del nostre cinema, pensem que té dos greus problemes: d'una banda, una inseguretat en els seus guions (potser justificada) que el compel·leix a omplir-los de trames paral·leles, i això no sempre suma; crec que n'és una prova el fet que el seu millor treball des de "Mujeres al borde de un ataque de nervios" sigui el que té una trama més senzilla i uniforme: "Hable con ella" (2002). D'altra banda, el prestigi adquirit sembla obligar-lo a fer pel·lícules que siguin bigger than life, i potser li aniria bé enfrontar-se a projectes menys ambiciosos. En una escena de "Los abrazos rotos", Tamar Novas li explica a Mateo Blanco/Harry Caine una idea per a un film de vampirs que sembla força interessant; no serà aquest el camí a seguir? Ara bé, com ho fas a aquestes alçades per treure't l'etiqueta d'Almodóvar si ets Almodóvar? Potser és aquest el dilema que planeja sobre el seu film: cal fugir i començar de zero per poder recuperar la teva obra.