diumenge, 14 de març de 2010

ALLÀ ON VIUEN ELS MONSTRES


Hi ha uns quants noms del cinema nord-americà contemporani que, pel.lícula rere pel.lícula, assagen arguments que, sense renunciar a una aparença realista, no dubten a introduir elements surrealistes o onírics que qüestionen aquesta realitat, amb resultats sorprenents pel grau de profunditat i de poesia que els seus films acaben assolint.

L'eix conductor és el guionista Charlie Kaufman, autors dels llibrets de:

- "Cómo ser John Malkovich" (1999, Spike Jonze): Ja té mèrit basar l'argument en la troballa d'una porta secreta entre dues plantes d'un edifici d'oficines, que permet accedir directament al cap d'en John Malkovich, l'actor.

- "Human nature" (2001, Michel Gondry): El coneixement i els instints primaris enfrontats.

- "Confesiones de una mente peligrosa" (2002, George Clooney): L'estranya peripècia vital d'un showman de la televisió que té una doble vida com a assassí a sou de la CIA.

- "Adaptation" (2002, Spike Jonze): Una paranoia sobre les dificultats de la creació artística en què Charlie Kaufman adopta en sentit literal el paper protagonista (i té un germà bessó que li roba l'èxit).

- "¡Olvídate de mí!" (2004, Michel Gondry): Una sorprenent història d'amor emergeix d'un argument proper a la ciència-ficció sobre eliminació selectiva dels records.

Michel Gondry, que de fet és francès, i que igual que Spike Jonze ha començat la seva carrera dirigint video-clips, després de les seves col.laboracions amb Kaufman ha dirigit "La ciencia del sueño" (2006), un film en què els somnis i la realitat es confonen constantment, com ja anuncia el seu títol, i "Rebobine, por favor" (2008), una estranya comèdia en què Jack Black es magnetitza i esborra totes les cintes d'un video-club d'un amic seu i, llavors, decideixen tornar a filmar ells mateixos totes les pel.lícules, des de "Los cazafantasmas" a "2001: Una odisea en el espacio".

Spike Jonze havia de dirigir "Synecdoche, New York" (2008), sobre un director teatral que construeix en un magatzem una rèplica de Nova York, però finalment el film l'ha fet Charlie Kaufman en el seu debut com a director.

Jonze es va estimar més procedir a adaptar el conte infantil de Maurice Sendak i ens presenta "Allà on viuen els monstres", un film que ens parla sobretot de les sensacions que ens fan feliços quan som petits: amagar-se en un forat a la neu, sota una manta fent de tenda de campanya, jugar a tirar-se boles de neu o terrossos de fang, dormir enmig de peluixos gegants, i, sobretot, imaginar móns que funcionen com una rèplica de la realitat que pensem que podem governar. En aquest sentit, l'illa en què habiten els monstres, la miniatura d'un món idíl.lic que un d'ells ha construït en una cova, no són gaire diferents de la Nova York que el protagonista de "Synecdoche, New York" vol refer per a la seva obra, o de les pel.lícules que filmen amb més imaginació que mitjans els protagonistes de "Rebobine, por favor", de la ciutat de paper que somia Carlos García Bernal a "La ciencia del sueño" o del cervell de John Malkovich.

Ara cal veure si les trajectòries de Kaufman, Gondry i Jonze, junts o per separat, donen nous fruits o bé s'esvaeixen davant de la incomprensió que pugui generar la radicalitat de les seves propostes. "Allà on viuen els monstres", venuda com a film per a tots els públics, ha funcionat relativament bé; però "Synecdoque New York" no s'ha estrenat encara al nostre país.