El va dirigir Francisco Lara Polop el 1974, quan el cinema nacional temptejava els límits de la censura, aquí amb la història dels amors prohibits entre el president d'una immobiliària i la jove secretària. Però la noia es perfila ben aviat com una víctima, i l'amant, molt més gran que ella, es converteix en xantatgista quan s'aprofita dels favors que li ha fet a la seva família: el pare treballa a la mateixa empresa i el dirigent els ha facilitat l'accés a un pis dels que construeix als afores de Madrid. Val a dir que els pares -la mare, sobretot- no protesten gaire, de manera que semblen acceptar una situació en què la filla pràcticament es prostitueix.
"Cebo para una adolescente", doncs, comença sent un vehicle per al lluïment de l'Ornella i acaba convertida en una faula sobre els abusos de poder i la lluita de classes, amb final agredolç.
Sort que aquestes coses ja no passen! Oi, Julio?
5 comentaris:
Me gusta el juego de palabras. Y sí que es un anzuelo.
Funciona el cliché del jefe y la secretaria.
Incluso esta variante, en que hay dominación.
Me parece verosímil, que los padres reaccionen de esa manera.
Entiendo esa referencia. Los noticieros lo han mencionada.
Saludos.
Com se'n pot haver passat per alt aquesta "joia". Amb el que a mi m'agrada treure-li la pols a velles relíquies. Anotada queda.
Una abraçada.
No, ya no pasan (soy Julio).
Demiurgo: No es un asunto muy original pero tampoco pasa de moda.
Juan: Ara que puc veure FlixOlé des de Movistar, el problema és no quedar enganxat.
Una abraçada.
Trecce: Presuntamente. Jajaja.
Publica un comentari a l'entrada