El film comença amb una mena de documental sobre els escorpins i acaba amb una referència a Sade i la seva obra Els 120 dies de Sodoma en què el marquès apareix representat com si es tractés de Jesucrist, amb barba i túnica. Entremig, explica en clau simbòlica la fundació de l'Imperi Romà a càrrec d'una colla de mallorquins (sic) formada per burgesos i capellans.
Els detalls surrealistes són constants, incloent l'emblemàtic pla de la vaca sobre el llit i curioses sobreimpressions; però "Lâge d'or" no és només, com "Le chien andalou", una successió de seqüències inspirades pels somnis dels seus autors. Incorpora una trama central sobre una parella que intenta consumar la seva passió enmig de l'obstacle que impliquen les convencions burgeses. D'alguna manera, anticipa l'argument de films molt posteriors, per exemple "El discreto encanto de la burguesía".
No hi ha pornografia com l'entenem actualment, però alguns moments són pertorbadors, com quan els amants succionen els dits dels peus d'una estàtua amb el rerefons musical de Tristany i Isolda. Les imatges al·lusives a la masturbació són recurrents. I Eros i Thanatos es donen la mà quan el guardabosc mata el seu fill (perquè li ha apagat la cigarreta) o quan la noia exclama "quina joia haver matat els nostres fills!".
Els vescomtes de Noailles van perdre les amistats i la mare d'en Charles va haver de viatjar a Roma per obtenir el perdó del Papa. La policia va prohibir l'exhibició del film i Buñuel va haver de tornar a Espanya.